Le tipe Vilanòva designa una aglomeracion novèla, fondada a l'Edat Mejana per un senhor o una comunautat religiosa, sense que siá fait mencion de las franquesas autrejadas a las Vilafrancas[5].
Las fòrmas ancianas son : Villa Noveta en 1267, Villa novella et Godorvilla en 1428[6],[7]. Godorvila, Godervila sembla desparegut. Vila a le sens de « vilatge ». Le nom èra format de vila e de l'adjectiu femenin nòva, ambe'l sufixe diminutiu -eta, per un sens de « vilanòva pichona » . Aquel sufixe diminutiu [benlèu percebut coma umiliant] fosquèc remplaçat per -ela al sègle XV. Segon Negre, es una francizacion [8],[6] [sembla pensar que novèl, novèla apareguèc en occitan sul modèl del francés, çò qu'es pas assegurat, al mens per le Nòrd : Ab la dolçor del temps novel...].
Istòria
Le lòc de Guadarsing (S. Saturninus) èra una glèisa [9]. Al nòrd-nòrd-èst del vilatge, i a un masatge de St-Sernin que deu correspondre a Guadarsing. Probable que le vocable de la glèisa de Vilanovèla, qu'es ara Sant Sarnin, es estat manlevat a l'ancian centre anterior a la creacion de la bastida.
Vilanovèla es una bastida establida al sègle XIII en un lòc nommat Garric, poblada en partida per les abitants de Sent Roma pr'amor de l'inseguretat [10].
Pendent l'Ancian Regime, Vilanovèla èra de la diocèsi civila de Tolosa, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescauciá de Lauragués. Le vocable de la glèisa es Sant Sarnin. Tanlèu 1790, Vilanovèla èra del canton de Vilafranca. Le diccionari de las localitats de la Nauta Garona precisa que Vilanovèla fosquèc temporàriament annexat a Sent Roma en l'an VIII, mes la relacion es probablament a inversar [11].
Comunas de laNauta Garona (Lengadòc e Gasconha) (comunas actualas, comunas que contenon de comunas delegadas, ancianas comunas, ancianas comunas vengudas comunas delegadas)