Las fòrmas ancianas que son Longatici (dobte per la finala) en 1249, St Andree de Longaticis en 1337 [2].
Segon Dauzat, Longatges que ven benlèu deu latin longus, ambe'u sufixe -aticum. Que coneishen ua vila de Panònia deu nom de Longaticum (Itinerari d'Antonin). Le sens que seré « le camp alongat » [3].
Segon Negre, Longatges que ven benlèu deu latin longus, « long » e deu sufixe -atica (villa), doncas ua proprietat rurala, un vilatge en longor [4].
Istòria
Pendent l'Ancian Regime, Longatges qu'èra de la diocèsi civila de Rius, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de la diocèsi de Rius, de la senescaucia de Tolosa. En 1790, Longatges qu'èra deu canton de Noèr. La glèisa qu'es devath le patronatge de Sent Andreu [5].
Comunas de laNauta Garona (Lengadòc e Gasconha) (comunas actualas, comunas que contenon de comunas delegadas, ancianas comunas, ancianas comunas vengudas comunas delegadas)