Las fòrmas ancianas son St Etienne de Ferrensac, en francés, en 1266, Ferrensacum, en latin, en 1363 [3], Ferransac, en occitan, en 1283 [4]. Ferrançac ven del nom latin d'òme *Ferrentius, inferit de Ferrentianus, emb lo sufixe -acum[5],[3], latinizacion del sufixe gallés -ācon. Ferrançac èra donc probablament una anciana granda propietat antica qu'aviá per mèstre *Ferrentius. Curiosament, Bénédicte Boyrie-Fénié explica que nòta la dissimilacion (*Ferrençac > Ferrançac, per una prononciacion [ferraŋ'ʃa]) dins la fòrma grafica que preconiza e pr'aquò Ferrençac es escrit dins son libre [3]. Aquela dissimilacion, qu'es tanben una assimilacion a la vocala de la sillaba finala, es deguda probablament a l'influéncia del pichon nom Ferrand e sembla dejà presenta a la fin del sègle XIII (mas J. Benaben, l'autor de l'article, precisa qu'a, malvengudament per nosauts, corregit los mots que li semblavan mal ortografiats, doncas i a pas de certitud). En tot cas, la mapa de Cassini, a la fin del sègle XVIII, portava Ferransac[6].
Saint-Martin de Transfort (nom francés ancian)
Sent Martin. Sent Martin, avesque de Tors, èra un evangelizator de las Gàllias al sègle IV [7],[8] e las parròquias que pòrtan son nom datan sovent de la Nauta Edat Mejana.
Transfort. Lo mot èra pas prononciable aital. Lo nom èra probablament *Trasfòrt : delai lo fòrt ?
Istòria
Ferrançac e Saint Martin Transfort èran de la diocèsi de Sarlat e tombèron pr'aquò del costat òutegaronés a la Revolucion. Una rason es benlèu qu'èra de la jurisdiccion de Castilhonés (vila qu'èra al còp de la diocèsi de Sarlat e de la d'Agen) e a la fin de l'Ancian Regime, de sa subdelegacion, tot coma Sent Quentin, Saint-Dizier (comuna de Cavarc) e Cavarc, totas de la diocèsi de Sarlat [9].
En 1824, l'anciana comuna de Saint Martin Transfort fuguèt annexada a Ferrançac[10],[11]. La glèisa de Sent Martin es sus una tuca al sud-èst del borg, mas sembla pas que i aja de vilatge d'aquel nom.