Rufiac ven d'un nom latin d'òme, Ruffius, atestat, tirat de Rufus, « ros », dab lo sufixe -acum, latinizacion deu sufixe gallés -āco(n). Rufiac èra donc probablament ua anciana grana propietat antica qu'avèva per mèste Ruffius (o Rufius, per Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié). La prononciacion es [rry'fjak]. [2],[3]
Baishac ?
Bachac (tanben en Vasadés [4]). Es un nom format d'un nom d'òme dab lo sufixe -acum, latinizacion deu sufixe gallés -āco(n). Bachac èra donc probablament ua anciana grana propietat antica, gallo-romana. Peu nom deu propietari, i a la causida : lo nom gallés Bascio, citat per Dauzat per Baishac e per Baissac[5] (mès Bénédicte Boyrie-Fénié, a la seguida de Negre, causeish lo nom latin Bassius per la comuna de Gironda e Xavier Delamarre cita Bascio sonque per la comuna de Corresa[6]), lo nom Vassius (gallo-roman, donc gallés d'origina) o Vaccius (latin) que citan Dauzat e Rostaing per Baissac (Tarn e Garona)[7] mès Burgan e Lafon, com Negre, aiman mèi lo nom latin Bassius[8]. Lo nom se pòt donc escríver Baishac o Vaishac, per un resultat orau identic. La majoritat deus etimes possibles en B- e la comoditat de cambiar pas tròp las abituds d'escriptura han causir logicament Baishac.
Istòria
En 1972, Rufiac fusionèt dab Antanhac. La comuna navèra prengot lo nom d'Antanhac e Rufiac. En 2001, Antanhac e Rufiac quitèt d'existir, per separacion, e las duas ancianas comunas tornèn a l'independéncia comunala [9].
Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton de Boglon; es adara deu canton de las Seuvas/Ahorèsts /deus Bòscs de Gasconha.