Coma Pinuèlh e Autariba èran doás comunas diferentas e son dos vilatges diferents, cal escriure lo nom emb la conjoncion e. Per lo segond element, la grafia Auta Riba es la de Bénédicte Boyrie-Fénié e la de Autariba foguèt demandada per l'IEO-47. Bénédicte Boyrie-Fénié precisa que per Autariba, cal gardar a l'esperit que l'r unic representa -rr- e que se pronóncia emb de vibracions multiplas.
La prononciacion es [pi'nɛl / awto'rribɔ]. Las fòrmas ancianas associan dejà las doás comunautats fondatritz de la comuna : Altaripue (rector ~) et de Pinolio et annexa, en latin, en 1302, Alta Ripa et de Pinolio (r. de ~), en latin, en 1520, Alta Ripa et de Pinolio (r. de ~), en latin, en 1593 [1].
Pinuèlh : Dauzat e Rostaing, puèi Ernèst Negre e Jacques Astor, citats per Bénédicte Boyrie-Fénié, interprètan lo nom coma l'associacion del latin pinus, « pin », e del sufixe diminutiu -ellum, emb de sens coma « ramelet de pin », « pichon pin », « bosquilhon de pins » [3],[1]. Los autors devián pas conéisser las fòrmas ancianas. Per Bénédicte Boyrie-Fénié, la finala -el (en francés) representa lo sufixe gallés -ialo-, que significava « clar, esclairada, esclairòl ». Pinuèlh es l'equivalent de Pinuelh, banlèga de Senta Fe la Granda, al nòrd de l'Agenés : èra donc una esclairada dins un bòsc de pins, coma la comuna vesina Cassanuèlh dins un bòsc de casses [1]. Lo sens d'origina del mot -ialon e del primièr element mòstra qu'un vilatge novèl s'establissiá en desbosigant un bòsc[4] e lo sens derivat es « novèl luèc cultivat e poblat ». *Pino-ialon, compausat mixte, latinoceltic, se formèt probablament tard, quand la lenga gallesa èra dejà declinanta.
Autariba es l'equivalent de « riba auta »; lo vilatge es en riba d'Òut.
Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Montclar d'Agenés; es adara del canton de Le Livradais (en francés), donc benlèu Lo Liuradés. Lo burèu centralizator es Senta Liurada.
Lo 3 d'agost de 1972, Pinuèlh e Autariba annexèt Sent Pèire de Cauvèl, 190 abitants en 1968, que venguèt comuna associada [5],[8].
anomalia de 1891 : la meteissa annada, la comuna vesina de Montclar passèt de 1528 en 1886 a 331 abitants, per tornar a 1504 abitants en 1896 e Montastruc passèt de 795 abitants en 1886 a 1467 en 1891, per tornar a 690 en 1896; probable que i a un rapòrt.
En 2018 la populacion èra de 568 abitants e la densitat èra de 26,09 ab/km².