Ambruç
Ambruç[1] o eventualament Ambrús (Ambrus en francés) es ua comuna agenesa situada dens lo departament d'Òut e Garona e la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània. Geografia![]() Perimètre deu territòriToponimiaLas fòrmas ancianas son : Ambruns (capellanum d'~), en 1288, Ambrus (de castris d'~), en 1289, Ambrus (castrum d'~), Ambrus (parrochia d'~), au sègle XIII, Ambrus (parrochia Beate Marie d'~), au sègle XIII, Ambrus, Ambruilh, en 1383. La prononciacion es [am'brys] [1]. Dauzat estima que lo nom a benlèu la medisha origina qu'Ambronay (*Ambronus, de Ambrones, nom d'un pòble germanic) o qu'Ambrumesnil (dab mansionile) [2]. Negre, citat per B. Boyrie-Fénié, aima mèi Ambrosius. Bénédicte Boyrie-Fénié refuta las interpretacions deus collègas (Ambrumesnil ven d' Albericu e Ambrosius auré donat *Ambrois o *Ambruis [*Ambruish ?]). Bénédicte Boyrie-Fénié prepausa una basa amar- [diferenta de l'adjectiu amar ?], que donè amarèr, amaredar, amarec [veire diccionari Palay, p. 32] : lo sens es « terrenh acide, umit, sanhós », justificada per la situacion deu borg enter la ribèra fertila de Garona e la lana. L'evolucion seré *amar-útius (-útius es un sufixe latin de qualitat) > *amaruts > *amruts (sincòpa) > *ambruts (b epentetic que facilita la prononciacion) > ambruç [1]. D'un punt de vista practic, la question es de saber se l'etimologia donada per Bénédicte Boyrie-Fénié, presentada per l'autora com una possibilitat, justifica d'escriure lo nom Ambruç o pus modèstament Ambrús. Cau notar, en mèi, que la fòrma Ambruns de 1288 demòra inexplicada; benlèu ua ipercorreccion ? Istòria![]() Administracion
Demografia
Lòcs e monumentsPersonalitats ligadas dab la comunaVéser tanbenLigams extèrnesNòtas
|