Las fòrmas ancianas son : In vicaria Brivatensi, in villa Vezedoni vès 1033, Ecclesia Vesedoni alh secle XI, Parochia eccl. Vesedonensis alh secle XI, Vesezon alh secle XI, Veseon en 1096, Vesunnum en 1112, Vesedo alh sègle XII, Capellanus de Veezo, vès 1260, Vezezon en 1379, Vezasoux en 1401, Veizezon alh secle XVIII (mapa de Cassini), Vézézoux-Haut (cadastre) [2].
Segon Dauzat e Rostaing, Veseson ven delh gallic visu-, « digne », o vic-, « combat » e dunum « fortalesa » [3].
Segon Xavier Delamarre, Veseson pòt èsser *Uissudūnon, lo fòrt de Vissus, « Saber », nom de persona (fòrt delh saber seriá improbable); mas *Vesu-dūnon, « bon [valable, digne] fòrt » es possible tanben [4].
La prononciacion, relevada a Vinzèla, z-es [vəzəˈzu][5], a Veseson z-es [vezeˈzu] (testimòni de nivèl lingüistic modèste), a Graneirs, z-es [vezœzu] (bon testimòni, mas a 15-20 km de distància) [6]. Cèrtas, una dissimilacion seriá normala, mas i a pas de traça de la fòrma *Veneso- supausada per toponimia.occitana.
Istòria
En 1789, Veseson fasiá partida de la província d'Auvernhe, de l'éleccion de Soire, de la subdelegacion de Lenda e delh ressòrt de Riam. Sa gleisa parochala, diocèsi de Sant Flor e archipreirat de Briude, èra dedicada a Sant Prejeit [2].
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 710
↑Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 275
↑DAUZAT, Études linguistiques sur la Basse-Auvergne. Glossaire étymologique du patois de Vinzelles, éditions de la Société des langues romanes, Montpellier, 1915