Las fòrmas ancianas son : Castrum Also alh secle XI, Vicaria de Alson alh secle XI, Ecclesia S. Laurentii Alsonensis en 1117, Archipresbiter de Ozun alh segle XII, Castrum d'Alzo, Alsos en 1206, Ausonium en 1220, Alzonium en 1252, Oson en 1258, Domus Dei de Auzonio en 1293, Ozon en 1358, Aulzon en 1379, Auzon en 1401, Alzon en Auvergne en 1412 [2].
La prononciacion aproximativa, a Veseson, z-es [uzu], [ve uzu] [3]. []En auvernhàs, [aw-] pretonic ven [u-].
A Vinzèlas, la prononciacion es [ʏːˈzu][4]. Segon Dauzat, Auson, atestat Also alh secle XI, es probablament un nom d'aiga [5]. Xavier Delamarre cita de noms celtics d'aiga que sembla aparentats : *alisantiā, *alisontiā, *alismantiā, *alisonā, *alaunā. Lo sens es « la peirosa » o « la passejaira, l'erranta » *alaunā (darrèir sens mai que mai per *alaunā) [6]. Postular un *alisonon e per l'Auze (nom francés) una *alisa ?
Istòria
En 1789, Auson, viala amb títol de baroniá, fasiá partida de la província d'Auvernhe, de l'éleccion e subdelegacion de Soire e delh ressòrt delh presidiau de Riam. Sa gleisa parochala, diocèsi de Sant Flor e archipreirat de Briude, èra delh vocable de Sent Joan Baptista[2].
↑DAUZAT, Études linguistiques sur la Basse-Auvergne. Glossaire étymologique du patois de Vinzelles, éditions de la Société des langues romanes, Montpellier, 1915
↑
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 40, a Auzelles
↑Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 46, 47, 43