Las fòrmas ancianas son Espalede vès 990, Spalatum en 1088, Espale en 1181, Castrum Spaleti en 1256, Spali en 1387, Espali en 1393, Espally en 1406, Ispaly lez le Puy en 1424, Espaly lez le Puy, Espali, Yspaly en 1425, Hispali en 1620, Hespaly, sans data, Espailly en 1693, Expailly en 1778, Raisin en 1793; la fòrma patuèsa z-es Espavi [se supausa que l'accent tonic es sobe -a-, mas es pas precisat] [3]. Sobe la mapa de Cassini, Espaly z-es escrit en petit alh sud de l'aiga (Borna en 1226) e St Marcel en gròs, coma paròcha.
Segon Dauzat, seguit per Joan Arçac, Espali (nom supausat) vendriá d'una basa oronimica preceltica *spal-, « bauç », ambelh sufixe -ate; Joan Arçac remarca qu'aquelh nom es près de Spalato, en Croacia (latin Spalatum) [4],[5].
Segon Xavier Delamarre, especialista de las lengas celticas, Espali poiriá èsser *Spalate, la proprietat de *Spalatis (inatestat) o de *Spalos, inatestat (i a un nom atestat Spalia), dins aquelh cas ambelh sufixe -ate; *Spal- poiriá èsser lo resultat de l'indoeuropèu *skwel-, de sens desconeissut (pagina 242, a spalaton) [6].
Sant Marcèl
Las fòrmas ancianas son Ecclesia S. Marcelli, Sainct Marcel lez la ville du Puy en 1549, Saint Marsel en 1638, Marcel en 1793 [7]. Sant Marcèl (fòrma locala desconeissuda) representa lo latin Marcellus, nom d'un papa, alh secle IV, e d'un avesque de París, alh secle V [8]
Istòria
Espali, qu'èra un fièu qu'aperteniá a l'avesque delh Puei, dependiá de la província de Velai, de la subdelegacion e seneschauciá delh Puei. A l'espirituau, dependiá de la paròcha de Sant Marcel[3].
En 1789, Saint-Marcel aviá una gleisa parocha, diocèsi delh Puèi de Velai e archipreirat de Sant Pàulhan, delh vocable de Sant Marcel; lo chapítol catedrau delh Puei ne'n èra collator (presentava a la cura) [7].
Espali e Saint-Marcel saguèron acampats entre 1790 e 1794; lo nom èra Espaly-et-Marcel vès 1793[9].
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 271, a Espalion
↑Jean Arsac, Les noms de lieux en Velay, ed. des Cahiers de la Haute-Loire, 2023 (reedicion), p. 83, par. 147 (e pas 197, coma z-es escrit dins l'ensenhador)
↑Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 241-242, 307 e 347