La prononciacion es [tsa'rraj] o [tsa'raj] (?) a Cubèl[2], mas la diferéncia entre r simpla e r dobla z-es pas pertinente en auvernhàs. A Ronhac, Sent Arcònç d'Alèir, z-es [tsa'raj].
Las fòrmas ancianas son Charais en 1134, Ecclesia S. Sebastiani de Charais vès 1208, R. Carasii vès 1222, Ecclesia de Carazio en 1331, Castrum de Charais en 1351, Charays en 1379, Charailhs en 1398, Charaiz en 1401, Parochia de Charassio en 1472 [3]. Lo nom d'origina es Charais.
Segon Dauzat, Charais ven de *Carasium (fundum), delh nom gallic d'òme *Carasius, inatestat, varianta de Caratius[4]. Xavier Delamarre, especialista de las lengas celticas, cita pas Charais nimai lo nom *Carasios, solament Carasos e Caratios, atestats (amb una finala latina en -us) [5]. Carasos poiriá justificar *Carasios, ambelh sufixe patronimic -io- : *Carasios seriá lo filh de Carasos[6].
Istòria
En 1789, Charais dependiá de la província d'Auvernhe, de l'eleccion de Briude, de la subdelegacion de Lanjac e delh presidial de Riam. Sa gleisa parochala, diocèsi de Sant Flor e archipreirat de Lanjac, èra delh vocable de Sant Sebastian; lo collator (lo que presentava a la cura) es pas coneissut [3].