Cau escríver Galiats o Galhats ? la prononciacion que seré [ga'ʎats] [6]. A verificar.
Dauzat qu'explica Galiats / Galiax, dab ua incertitud, per un derivat deu latin gallina, « garia », dab lo sufixe -acium, *gallinacium[7]. Sa prudéncia que s'explica per rasons foneticas.
Segon Negre, Galiatz que vengueré benlèu deu gascon galhat « qui a ua halha com lo poth, qui ei halabard (fièr), vigorós, ahuecat com eth », vengut nom de persona au plurau[8].
Per la finala, que's pòt pensar benlèu a un nom dab lo sufixe celtic -ācon, per exemple Gallius (nomen o cognomen), proprietari de la villa qui donè lo vilatge e la comuna > *Galhac. Cf. Galhan de Medòc : Gallius + -anum. Peu passatge de *Galhac a Galhatz, pensar a Leujacs (Vasadés) [9] : los abitants de *Galhac qu'èran benlèu los *Galhacs (toponimes sense sufixe, presents istoricament e enqüèra atestats dens la mieitat oèst de Gasconha e justament Galiatz qu'ei dens l'oèst de Gers, près d'aqueth territòri), puish lo nom deu vilatge que's con.honè dab lo deus poblants (los *Galhacs ----> lo vilatge o parròpia de *Galhacs). Galhacs qu'ei ua grafia possibla.
↑Patrici Pojada, Répertòri toponimic de las Comunas de la Region Miègjorn-Pirenèus, ed. Loubatières, Portèth de Garona, 2009, p. 67
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 309
↑Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. III, p. 1704, par. 29990
↑Miquèu Audoièr, Ua solucion unica a un problèma doble : lo grop -ts, fonetica istorica e toponimia, País Gascons n°269, pp. 8-9, Ortès, Noveme-Deceme 2013