Lo nom es atestat Vernolio en 1030. La prononciacion es [vɛr'nœ] [3].
Tots los toponimistas son d'acòrd per acceptar un etime gallic *verno-ialon, *verna-ialon « esclarziera daus vernhes, varníers ». Lo sens de esclarziera, espaci descubert èra aici de « bòsc desboijat per i installar un vilatge noveu » (Delamarre) e, segon daus autors, la finala -ialon finiguet per foncionar coma un sufixe. Lo mot *verna a lo sens de « vernhe », mas tanben de « palú, moliera », benlèu le sens primitiu (lo vernhe se plai dins los sòus umides)[4],[5],[6].
Mostiér
Fòrmas ancianas : de Monasteriis en 1211, Moustiers vers 1315, le Moustier près d'Azat en 1556[3]. Mostiér es lo resultat de monasterium, representa un convent, una egleisa[3],[7].
Istòria
I aviá doas paròfias d'aicianta 1801 : Vernuelh près Luçac e Mostiér. La comuna de Mostiér fuguet estachada a Vernuelh entre 1795 e 1801 [8].