Fòrmas ancianas : Caro vicus (epòca merovingiana), Carvicense en 975-985, Castello vers 1061, Carvix en 1101, Charvix en 1105-1110, Chasteu-Chervix a la fin dau segle XIII, de Castro-Chervix en 1425, Carovico sens data, etc. Prononciat ['sa:tœ 'sɛɾvi] [1].
Segon Dauzat, Chasteu Chervic es format dau latin castellum, diminutiu de castrum, e dau nom d'un vilatge vesin [2]. Segon Negre, lo nom ven dau nòrd-occitan chasteu, vilatge fortificat [3]. Marcel Villoutreix explica que lo chasteu apertenia aus comtes de Limòtges[4], çò que nos avança gaire sus Chervic(s).
Segon Ives Lavalada, i a dos pòles de desvolopament, lo chasteu e Chervix, de vicus (aglomeracion) e de la raic preindoeuropèa *KAR-IU, que dona cair / chair / chier / chir en lemosin [1].
Istòria
Davant 1789, i avia doas paròfias : Chervis e Chateau Chervis, segon las grafias de la mapa de Cassini (segonda meitat dau segle XVIII). Chervis era 500 m a l'oest de Chasteu Chervis.