Fòrma anciana : priore de Chaslar vers 1175. La prononciacion es [ly'ʃɛ:lɛr] [1].
Lu Chaslar era dit tanben Lu Chaslar-Pairolier (fabricavan de pairòlas : pairòus sens pès) [1].
Segon Dauzat, Lu Chaslar es la fòrma lemosina de castellum, emb lo sufixe -are, diminutiu [2].
Segon Negre, per d'autres luòcs, lo nom ven de l'occitan chaslar, « chasteu, residéncia senhorala fortificada »[3].
Ives Lavalada explica que lo nom ven dau latin castellare, derivat de castellum (de las fortificacions fugueron elevadas en 1419)[1], çò qu'explica pas, plan segur, la fòrma dau segle XII.
Segon Jacques Astor, Lu Chaslar s'explica per chastèl e lo sufixe -ar (de are neutre latin), emb un sens indefinit : lo site, l’emplaçament, o « sòrta de chasteu » per designar daus vestigis galloromans o preromans [4].
Istòria
Entre 1795-1800 e 1867, la comuna era fusionada emb Ladinhac[5].
↑ 1,01,1 et 1,2Yves Lavalade, Dictionnaire toponymique de la Haute-Vienne, n° 31, ed. Lucien Souny, 2000
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 154, a Dérivés, suff. -are
↑Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume III, n° 26697
↑Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 207