Lo nom es atestat en 1030 : Castrum de Lordato[5].
Ni Dauzat nimai los Féniés dison pas res de Lhordat. Lhordat se pòt pr'aquò comparar a Llordà, al Pallars Jussà, ambe un sufixe diferent, probablament -at e non pas -a(n). En partent de l'idèa que Llordà, ambe lo sufixe -anu(m), es format d'un nom o escais de persona, Joan Coromines l'explica siá per luridanu, derivat de luridu, « encerat, blavinèl, mortinós », siá per lauretanu, derivat de lauru « laurièr », que pòdon donar de noms d'òmes [6].
En occitan, lauret-, en posicion pretonica pòt donar lord-, tanplan coma lurid- : cèrtas, -au- dona pas automaticament -o- coma en catalan, mès un ipotetic L(h)aurdat se pòt mudar en L(h)ordac pr'amor de la dificultat de prononciar un diftongue abans -r en fin de sillaba : cf. Orlhac, vengut de Aureliacu- en passant per *Aurlhac. Mès per gardar l'articulacion del diftongue, los locutors podián evitar de sincopar lo nom, ambe una prononciacion *L(h)auredat e pas *L(h)aurdat : cf., a la meteissa latitud, los Aurelhans, qu'an pas donat *Aurlhan > *Orlhan. Fa que val mai privilegiar un derivat de luridu puslèu que de lauru.
Enfin, coma dins Lhassur, lo nom a conegut la palatalizacion de L- iniciala, que manifèsta la proximitat del catalan.
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
↑Joan Coromines i Vigneaux, « Llordà », dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. III Bi-C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0
Comunas d'Arièja (Lengadòc e Gasconha) (comunas actualas, comunas que contenon de comunas delegadas, ancianas comunas, ancianas comunas vengudas comunas delegadas)