Periguers
Perigüers [peɾi'gœ: / peɾi'gʏ: / pɛɾi'ɡø] o Peiriguers [pejɾi'ɡø] e Peireguers [pejɾɛ'ɡø: / pejɾe'gʏ:] (nom classicizant) [1] (Périgueux en francés) es una vila occitana francesa de la region de Novela Aquitània, prefectura dau departament de Dordonha. Es la capitala istorica de Perigòrd. Lo gentilici es pergosin -a. Geografia ToponimiaNom Lo classicisme dins l’usatge renaissentista escriu Peireguers (forma classica. Lo Bornat 1994-98) que costeja Periguers (forma correnta). La grafia *Perigüers, adoptada per la comuna es una error : lo trèma se justifica pas mai que dins 'orguelh'. Per quant a la forma Peirigús (TDF; Alibèrt 1935. 464), es mens clàssica, fonetica, e pòt pas èstre referenciala : se tracta d’una refeccion sud-occitana en la quala la sequéncia 'ue' [œ] dau lemosin s’es meridionalizada en 'u' [y]. Origina e evolucionLa prononciacion es [peri’gʏ][2]. Las fòrmas ancianas son Ouesouna (transcripcion dau grec; l'origina es Ptolemèu), Vesonna e Vesunna au segle IV, Civitas Petrocorium, vers l'an 400, Petrocoricae urbis e Petrocoricum au segle VI, Petrecors au segle VIII, urbs Petragorica en 1153, Pereguers aus segles XIV e XV, Peiregoils en 1363 o 1364, Periguhes en 1466[3]. Vesona, Vesonna, Uesuna, Uesunna es un nom de divessa e de font divinizada (las aigas son daus dius e Uesuna es lo domeni de la divessa Uesuna). L'origina es uesunā, mas i a sovent una geminacion expressiva dau sufixe -no-[4]. Dauzat e Rostaing i tròban un tèma ves-, vis-, present dins Vesera, que Chantal Tanet e Tristan Hordé se azardan a supausar preceltic[5],[3]. Periguers, l'anciana Vesunna, èra la capitala de la ciutat gallesa daus Petrocorii e lo nom d'aqueu pòble li fuguet aplicat au segle IV : (civitas) Petrocorium; Petrocorii vòu dire « las quatre armadas, los quatre clans » [5],[2]. IstòriaLa vila s'estend dins una bocla d'Eila environada de set costaus (Escornabuòu, la Boissiera o Curada, Beu Puei, l'Arsaut, las Sebradas,...) L'etimologia de Periguers ven daus Petrocorii ("las quatre armadas"), pòble gallés que demorava aquí avant la conquista romana. A l'epòca galloromana, l'emplaçament de la vila actuala era ocupat per Vesona. La vila de Periguers nais vertadierament en 1240 de l'union de dos borgs rivaus implantats a quauquas centenas de metres l'un de l'autre : d'una man la Ciutat (surtida de l'antica Vesona galloromana), vila de l'avesque e dau comte de Perigòrd, de l'autra la vila borgesa de Puei Sent Front. En 1669, l'aveschat passa de la catedrala de Sent Estefe, situada en La Ciutat, a la catedrala de Sent Front, jurc'alara basilica dau Puei. En 1813, Periguers annexa la comuna de Sent Martin, que ven un quartier. En 1857, lo chamin ferrat arriba a Periguers en venir de Cotràs; s'ensec l'installacion daus talhiers de reparacion de las locomotivas e de las veituras de la Companhiá de París a Orleans (PO), activitat que demòra totjorn dins lo quartier dau Tolon. La devisa de la vila es Fortitudo mea civium fides, es a dire Prene ma fòrça dins la fidelitat de mos ciutadans. L'escut de la vila, roge e verd, es fach de tres tors merletadas, que la centrala es susmontada d'una flor de liri (De golas, dau chasteu de tres tors d'argent merletadas e maçonadas de sable, la dau mitan susmontada d'una flor de liri d'aur, las doas autras cubertas e viradoradas, lo tot sus una champanha de sinòple). DemografiaComuna sola :
(1) 6 201 emb l'anciana comuna de Sent Martin, que fusionará en 1813 TranspòrtsPeriguers es ligat a Bordèu e a Clarmont per l'autorota A89. Dau costat ferroviari, la vila a de las ligasons TER emb Bordèu, Lemòtges, Briva, Agen e daus trens de grandas linhas vers París, Lion e Clarmont. EconomiaPeriguers aciala, dins lo quartier dau Tolon, daus talhiers de reparacion de la Societat Nacionala daus Chamins Ferrats Francés (Establiment Industriau de Perigòrd) qu'emplejan quasi 600 personas. Las veituras Corail e Téoz i son renovadas, tanben o los trens TER. Dempuei 1970, Periguers aculhís tanben l'Estampariá Nacionala daus Timbres-Pòsta, d'onte ven la totalitat daus quatre miliards de timbres francés emetuts chada annada. L'establiment se tròba dins la zòna industriala de Bolasac, e fai trabalhar 700 personas. Pasmens, Periguers es aüei una vila mai que mai terciària, que un emplei sus dos es public o parapublic. AdministracionPersonatges nascuts en Periguers
Eveniments
Monuments e luòcs toristicsPeriguers es classada Vila d'Art e d'Istòria e presenta un patrimòni remirable, emb 43 monuments istorics e un important sector sauvagardat. Demest v-ilhs : Los vestigis de la bastida galloromana de Vesona
La vila medievala
La vila de la Renaissença
EmbessonatgesPeriguers es bessonada coma la vila bavaresa d'Amberg (Alemanha). Ligams externes
Nòtas
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
.svg){kind=small}
