La comuna es situada sus l'anciana RN 622 a 5 km de Castras, a 45 km d'Albi e a 60 km de Tolosa.
Sus las ribas del riu d'Agot, la comuna se desvelopa sus un païsatge de puèges e planòls sus una superficia de 1379 ha.
Toponimia
Lo nom Sais ven del latinsaxum que vòl dire « ròc ». La comuna es formada de doas parròquias: Sais e Longaginèsta. I a doncas doas escòlas, dos burèus de vòte, dos ostals dels joves, etc. La cançon de la comuna se ditz la Saissòla.
Istòria
(font : (fr) le petit guide de Saïx ; Gui Viala, Histoire et histoires de Saïx)
Sègle XII: Los benedictins de Castras venguèron senhors de Sais.
1317 : Sais passèt de la diocèsi de Tolosa a la de La Vaur.
1850 : Installacion d'una fabrica de taps puèi d'una fabrica textila dins la vòlta d'Agot.
1871 : Se comprèt un tambor per la garda nacionala de Sais.
1880 : Lo conselh municipal se mostrèt davancièr en votant la gratuitat escolara dins la comuna (abans las leis de 1881) e per que l'ensenhament siá de qualitat, demandèt que los mèstres sián brevetats.
Sais amb sas doas plaças: la plaça Joan Jaurés dominant Agot enrodat de sas vièlhas carrièras, e la plaça del rible, pus modèrna. La glèisa, sus l'ancian castelar es sus la plaça Joan Jaurés.
Longaginèsta, amb sa plaça occitana e sa glèisa bastida en 1874 mercé als dessenhs de l'arquitècte Barthe. Es fòrça diferenta de la glèisa saissòla.
Encara mai alunhat, dins los camps saissòls, se trapa lo castèl de Sendrona, domeni existissent dempuèi lo sègle XVII mas sa forma actuala data del sègle XVIII (Monument istoric).
Alentorn i a qualques colombièrs tipics a Vilaglin, Devèilha, Sendrona, Alarin, Roquèta, e Los Gairauds.