Faussèrgas
Faussèrgas[1],[2],[3],[4] (Faussergues en francés) es una comuna lengadociana en País d'Albi situada dins lo departament de Tarn e la region administrativa d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus. S’i tròba Áŋpó Lúta, lo terrenh donat als Lacòtas. GeografiaPerimètre del territòriToponimiaLas fòrmas ancianas son Favanzanicas, cap a 972, Faussergiis, en 1382. Faussèrgas ven del nom latin d'òme *Faventius, tirat de favens, « favorable », ambe lo sufixe anicas, al femenin plural (villas o [puslèu] terras es sosentendut). Los autres noms de luòcs del meteis sufixe son passats per -argas o -argues [5],[6] (-argues < -anicum, probablament). Ernèst Negre, que dona una explicacion pus precisa que Albèrt Dauzat, explica pas, çaquelà, cossí -argas passèt a -èrgas en Albigés e Roergue. En realitat, i a pas cap de rason lingüistica que l'apocòpa del proparoxiton (la supression de la fin d'un mot accentuat sus l'avant-avant-darrèra sillaba) e lo càmbiament de vocala (-a- > -è-) sián pas concomitants; qu'aquel càmbiament venga aprèp seriá improbable e s'explicariá mal; çò que vòl dire que quand los escribas escrivon un -argas/-argues que aprèp serà un èrgas/èrgues, se cal pausar la question de la realitat fonetica que i a darrèr çò escrit : un son intermediari, un son mai o mens diftongat ? -Ti-, de *Faventius donèt regularament -z- dins un primièr temps, mas coma -n- se vocalizèt en -u- (*Fanzargas > *Faussargas), coma sovent en Albigés (cf. Confolenç > Confolèuç), -z- s'assordiguèt en -ss-. IstòriaEn 1827, Castelgarric (nom francés : Castèlgarric ?) es annexat a Faussèrgas. Administracion
Demografia
Luòcs e monuments" L'Arbre de Sully" sus la Plaça de la glèisa batejada en 1998 "Plaça de la Toleréncia" Monument istoric natural dempuèi 1912. Personas ligadas a la comunaNòtas e referéncias
Vejatz tanbenArticles connèxesLigams extèrnes |