Vila frontèira entre Occitania e França, Blaia n'es pas mèi anuit de lenga occitana mes de lenga d'oil. Es estada totun de lenga occitana dincas ad una data mau coneishuda, mes probable relativament recenta (sègles XVIII-XIX). Sa toponimia es tipicament gascona. Hèi çà que là partida de l'arrèir-parçan occitan.
Vista de Blaia presa de la ciutadèla
Geografia
Comunas a l'entorn.
Toponimia
Las fòrmas ancianas son : Blavia au sègle IV (Ausòni), Blabia au començament dau sègle V, Blavia au sègle XI o XII, Raimundus de Blavia en 1192, Gyrardo de Bleyve en 1231, Gerardus de Blavia en 1242, Sancti Romani de Blavia en 1263, Blavia en 1294, Sancti Salvatoris de Blavia en 1326, Sancti Romani de Blavia en 1326, apud Blaviam en 1360 [2].
Segon Dauzat, Blaia ven dau nom gallic d'òme *Blavus, (dau gallic blavos, « jaune »), latinizat en *Blavius[3].
Segon Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, Blaia ven dau nom « romanic » de persona Balabius, tractat coma *Blabius, emb -a. J. Astor, tanben citat per B. Boyrie-Fénié, causís la solucion de Dauzat. Bénédicte Boyrie-Fénié assegura que Blaia contunha Blavia[2]. Xavier Delamarre hornís l'etime Blāuiā, « las proprietats de Blāvos » [(derivacion neutra plurala en -ā)], shens donar de traduccion au nom d'òme [4].
Sainte-Luce
Sainte-Luce representa lo nom latin Lucia, portat per una verge e martira de Siracusa[5].
Istòria
En 1817, l'importanta comuna e probabla anciana parròpia de Sainte-Luce, situada a la sortida de la vila au sud-èst, estut incorporada a Blaia, d'aquí lo nom oficiau de Blaye-et-Sainte-Luce; en 1861, la comuna tornèt au nom tradicionau de Blaye[6].
Comunas deGirondaen Gasconha lingüistica (comunas actualas, comunas que contenen comunas delegadas, ancianas comunas, ancianas comunas vengudas comunas delegadas)