Bascoat
Lo Bascoat,[1] lo País Basco, tanben lo País Basc (Euskal Herria en basco), es un país istòric del sud-oèst d'Euròpa de lenga e cultura bascas. Se parteja entre los dos estats de França (part del departament dels Pirenèus Atlantics) e d'Espanha (part de la Comunautat Autonòma Basca e de la Comunautat Forala de Navarra). Lo gentilici es basco -a o basc -a (o fòrça rarament bàscol basca). Geografia politicaProvínciasLo Bascoat a sèt províncias istoricas o tradicionalas (en basc lurraldeak), tres al nòrd e quatre al sud. a. Dins lo Nòrd (en basco Iparralde), partida situada en França, en sus la mapa
b. Dins lo Sud (en basco Hegoalde), partida situada en Espanha:
Vilas principalas
LengaLa lenga basca (autonim: euskara [aguts̺ˈkaɾa]) es una lenga paleoeuropèa parlada al País Basc, valent a dire dins de zònas geograficas situadas al nòrd d'Espanha (País basc espanhòl Hegoalde: region de Navarra e region autonòma Comunautat de País Basc) e dins l'extrèm sud-oèst de França (Iparralde, País Basc francés, dins lo departament de Pirenèus Atlantics). Lo basc es una lenga ergativa-absolutiva e en aquò diferís de totas las lengas indoeuropèas, qu'an un alinhament nominatiu-acusatiu. La sola lenga amb la quala lo basc a una parentat establida es la lenga aquitana atudada. Los glottologues, pel mejan de la tecnica dicha de reconstruccion intèrna, an temptat de reconstituïr una lenga proto-basca, pasmens, puèi que las donadas actualament en possession an pas encara permés de descobrir l'origina d'aquelas lengas, lor grop lingüistic familial es considerat coma isolat e sens ligam amb cap d'autre grop lingüistic. Lo lexic basc es compausat majoritàriament de mots d'origina desconeguda, mas tanben de manlèus de sos vesins: compòrta de mots derivats del latin, de l'espanhòl e del gascon. Nòtas e referéncias
|