A la debuta deu sègle xxi las soas principaus activitats economicas que son lo comèrci e lo torisme; qu'es ua de las destinacions toristicas mei importantas d'Espanha.
Qu'èra istoricament ligada au reiaume d'Aquitània (en latin: Vasconia), ulteriorament vadut lo ducat de Gasconha. Ua hòrta comunautat occitanofòna que's mantienó probablament dinc a la debuta deu sègle xx.[7],[8]
Geografia
Fotografia satellitària de Sent Sebastian (Tomàs Pesquet).
Sent Sebastian qu’estó creat com un pòrt suu Peugue e ua ciutat navèths dens lo parçan istoric de la vath d’Ernani, haut o baish lo bacin d’Urumea.
Lo territòri de Sent Sebastian qu’a tres exclavas:[9]
Zubieta, au sud-oèst, dempuish l’independéncia d’Usurbil (1390)
Landarbaso, au sud-èst, dempuish l’independéncia d’Astigarraga (1987)
Urdaburu, au sud de Landarbaso, dempuish la division deus Monts Francs d’Urrumea (Zilegiak) enter las comunautats qui’s los partejèvan (Sent Sebastian dab Auça, Ernani e Urnieta).
Comunas a l’entorn de Sent Sebastian (arroi) dab Astigarraga (jaune) e Usurbil (verd)
Istòria
Sent Sebastian qu’estó creat a la fin deu sègle xi.[10] Qu’èra deu ducat de Gasconha originau e de la diocèsi de Labord/Baiona.[11],[12]
Lo son territòri qu’estó mei grand, e qu’estó arredusit per creacion d’autes comunas o annexion a d’autes comunas:
Ua part de la toponimia locau se caracteriza per ua etimologia gessida de la gascona, que s’i parlè longtemps atau com dins autras localitats de Guipuscoa.[13],[14]
lo Mont Orgulh
Ayet (Alhet)
Molinao (Molin Nau)
l’ancian quartièr deu Passatge de Sent Pèir, destacat en 1805 e definitivament en 1813
Ciriquian-Gaiztarro (1951): Mariano Ciriquian-Gaiztarro, "La lengua gascona en San Sebastián", Boletín de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País 1951, vol. 7, n°1, pp. 100-101.
↑“Habiéndose unido entonces la Gascuña con Castilla, alli se fecha la introducción de la lengua gascona en San Sebastian, que llegó á usarse hasta en instrumentos públicos. Alfonso VIII incluyó entre sus títulos el nombre de San Sebastián”. Madoz (2022).