Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Amable Faucon

Amable Faucon naissit le 21 de septembre vèrs Riòm[1] e mòrt dins aquela viala le 12 d'abriau 1808[2], z-es un escrivan e poèta de lenga occitana, e particularament de dialècte auvernhat[3],[4],[5].

S'inscriu coma v-una de las figuras dau movement rococo de l'occitan dau sègle XVIII[6],[7]. z-Es mai generalament, v-una de las figuras de la literatura en auvernhat.

Faucon participa maitot a la vida politica riomaira e ven jornalista mentre la Revolucion Francesa[8].

Biografia

Plaça de las Taulas vèrs Riòm.

Amable Faucon ven d'una familha borgesa de vèrs Riòm que demòra dins la charrèira de las Taulas (en referença embei le merchat que lai se teniá).

z-Es le garçon de Pèire Faucon, chapelèir e de sa femna Francesa Faucon. D'abòrd eleva au Collègi de l'Orador de vèrs Riòm z-es après pres au servici d'un procuraire mentre mai d'una annada. Congediat per aquel darrèir z-es botat sos la proteccion dau president d'Avaux sobre la recomandacion de l'Intendent d'Auvèrnha, Charles-Antòni de Chaserac. Faucon ven alòrs menaire daus chamins dins le còrs reiau daus Ponts e Chauçadas. Quasiment dins le mèma temps rencontra Joana Jacquet, originària de vèrs Lion, qu'esposa le 4 de novembre 1754, e embei la quala aguèt una nombrosa descendença[9].

Botat a la retirada venguèt jornalista mentre la Revolucion davan que tornar a sa fonccion aus Ponts e Chauçadas a l'atge de 72 ans[10].

Òbra literària

Extrait dau Conte de las Perdritz dins un recuelh dau sègle XIX, Occitanica. Transcripcion en grafia classica : « Paubra, qué farai ieu ? Ailàs, de ieu quò es fait ! Gergosa que te sèis, quò es ton darrèir morcèl. La maire daus umans fuguèt un pauc gormanda. Mas jamai tant que ieu, 'lha ne fuguèt frianda. Coratge, Jaquelina, benliau quò sirá ren. Si ieu z-ai le bonaür de ganhar mon chabet. Per Monsur le curat, quò z-a granda aparença, que ieu l'apaisarai d'un còp d'aiga d'esperança. Combaud, en arribant, anonça le curat ; Eh ben, ma paubra femna, as-tu tot preparat ? »

Coma la majoritat daus escrivans occitanofònes de son sègle, Amable Faucon ven de la petita borgesiá urbana, que sola contunha d'escriure e de publiar de tèxtes en occitan. D'un punt de veguda lingüistic los tèxtes de Faucon son representatius daus parlars nòrd-occitans de Limanha e d'un punt de veguda literari per l'insercion d'elements comics mas maitot de morala[11].

Amable Faucon, en mai de sos nombrós poèmas, es maitot conegut per aveire escriut una parodia de La Henriade de Voltaire publiada en 1798 coneguda en francés sos le nom d'Henriade de Voltaire mise en vers burlesques auvergnats. Élie Fréron, critic literari e contemporani de Faucon, afortís que Voltaire se-mèma legiguèt e riguèt a la parodia de son tèxte.

Posteritat

Amable Faucon e sos tèxtes son regularament utilizats dins le quadre literari e pedagogic occitan[12]. Una charrèira pòrta maitot son nom vèrs Riòm.

Dins la segonda meitat dau sègle XIX, l'escrivan provençau Frederic Mistral a en partida fait servir los tèxtes de Faucon per l'amor de reculhir los termes occitans d'Auvèrnha e realizar son diccionari occitan Lo Tresaur dau Felibritge[13].

Lista d’òbras

Per aprigondir

Bibliografia

  • Marc de Vissac, Amable Faucon : Poète Limagnien, Paris, H. Champion, 1896, 52 p.
  1. Taula alfabetica - 1707-1791 6 E 298 12, veguda 40/244.
  2. Data de mòrt bravament inprobabla. Correspond a quela d'un ancian capitani d'infantariá de 64 ans, doncas naissit a l'entorn de 1744. Veire la fòto de l'acta de mòrt101/202.
  3. Piare Bonaud, La littérature en langue auvergnate, Bïzà Neirà, 16 e 17,‎ novembre 1977 - març 1978 (ISSN 0398-9453)
  4. Joan Ros, Huit siècles de littérature occitane en Auvergne et Velay, Lion, EMCC, 2015, 218 p. (ISBN 978-2-35740-509-7), « Amable Faucon », p. 118-135
  5. Alfred Jeanroy, Histoire sommaire de la poésie occitane. Des origines à la fin du XVIIIe siècle, Tolosa, reedicion a París puèi Genèva, Edicions Privat, 1945.
  6. Charles Camproux, Histoire de la littérature occitane, París, Payot, 1953, 296 p. (ISBN 978-2-402-30718-5)
  7. Jean-François Courouau, Le Rococo d'Oc. Une anthologie poétique (1690-1789), Tolosa, Presses universitaires du Midi, 2017, 389 p. (ISBN 978-2-8107-0499-6)
  8. Philippe Bourdin, Des lieux, des mots, les Révolutionnaires : le Puy-de-Dôme entre 1789 et 1799, Clarmont-Ferrand, Presses universitaires Blaise-Pascal, 1995, 514 p. (ISBN 2-87741-069-2
  9. Marc de Vissac, Amable Faucon : Poète Limagnien, Paris, H. Champion éditeur, librairie spéciale de l'Histoire de France, 1896.
  10. Edouard Everat, Histoire abrégée de la ville de Riom, Riom, André Bonne, édition originale de 1923 ; réédition de 1989, 412 p. (ISBN 978-2-7019-0029-2 et 2-7019-0029-8), p. 196
  11. Joan Ros, De la renaissance d'une langue littéraire occitane en Auvergne au début du XXe siècle, perspectives et avenir, (Thèse en études occitanes sous la direction d'Hervé Lieutard), Montpellier, Université Paul-Valéry, soutenue en 2020.
  12. « Une dictée occitane pour préserver un authentique savoir », La Montagne, Clarmont-Ferrand, Groupe Centre France,‎ 26 janvèir 2014 (ISSN 0767-4007)
  13. Marcelle d'Herde-Heiliger, Frédéric Mistral et les écrivains occitan dans le Trésor du Félibrige, Pau, Association Internationale d'Etudes Occitanes, 1998, 416 p. (ISBN 2-907673-09-2), p. 135
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portal di Ensiklopedia Dunia

Kembali kehalaman sebelumnya