|
Descobridor o inventaire
|
|
Data de descobèrta
|
|
Contrari
|
|
Color
|
|
Simbòl de quantitat
|
|
Simbòl d'unitat
|
|
Proprietat de
|
|
Fondador
|
|
Compren
|
|
Data de debuta
|
|
Data de fin
|
|
Precedit per
|
|
Seguit per
|
|
Coordenadas
|
|
Ti ↑ Zr ↓ Hf
|
|
Generalitats
|
Nom, Simbòl, Numèro atomic
|
zircòni, Zr, 40
|
Familha d'elements quimics |
metals de transicion
|
Grop, Periòde, Blòc
|
4, 5, d
|
Aparéncia |
blanc argentat
|
Massa atomica |
91.224(2) g/mol
|
Configuracion electronica |
[Kr] 4d2 5s2
|
Electrons per nivèl energetic |
2, 8, 18, 10, 2
|
Proprietats fisicas
|
Fasa |
solid
|
Densitat (temperatura ambienta) |
6.52 g/cm³
|
Densitat liquida al punt de fusion |
5.8 g/cm³
|
Punt de fusion |
2128 K (1855 °C, 3371 °F)
|
Punt d'ebullicion |
4682 K (4409 °C, 7968 °F)
|
Calor de fusion |
14 kJ/mol
|
Calor de vaporizacion |
573 kJ/mol
|
Capacitat calorifica |
(25 °C) 25.36 J/(mol·K)
|
|
Proprietats atomicas
|
Estructura cristallina |
exagonal
|
Estat d'oxidacion |
4 (oxid amfotèr)
|
Electronegativitat |
1.33 (Escala de Pauling)
|
Potencials d'ionizacion (mai)
|
1èr : 640.1 kJ/mol
|
2nd : 1270 kJ/mol
|
3en : 2218 kJ/mol
|
Rai atomic |
155 pm
|
Rai atomic calculat |
206 pm
|
Rai covalent |
148 pm
|
Informacions divèrsas
|
Magnetisme |
pas de donada
|
Resistivitat electrica |
(20 °C) 421 nΩ·m
|
Conductivitat termica |
(300 K) 22.6 W/(m·K)
|
Dilatacion termica |
(25 °C) 5.7 µm/(m·K)
|
Velocitat del son |
(20 °C) 3800 m/s
|
Modul de Young |
68 GPa
|
Shear modulus |
33 GPa
|
Coeficient de Poisson |
0.34
|
Duretat de Mohs |
5.0
|
Vickers hardness |
903 MPa
|
Duretat de Brinell |
650 MPa
|
Numèro CAS |
7440-67-7
|
Isotòps pus estables
|
|
|
Lo zircòni es l'element quimic de numèro atomic 40, de simbòl Zr.
Foguèt descobèrt per Martin Heinrich Klaproth a Berlin, qui lo traguèt del zircon en 1789 jos forma d'oxid. Mas es pas qu'en 1824, que Jöns Jacob Berzelius l'a isolat jos forma de metal a Estocòlme, en Suècia. En 1999 es trobat en Austràlia un fin bocin de cristal de zircòn de 4,4 miliards d'annadas d'edat : levat d'unes fragments de meteorits, es lo plus vielh objècte terrèstre conegut[1].
Es un metal de transicion apertenent, amb lo titani e l'afni, a la colomna IVb de la taula periodica dels elements.
Es tres còps mai abondant que lo coire dins la crosta terrèstra, que ne compausa 0,0165 % fins a una prigondor de 16 km[2] (principalament jos forma de zircòn ZrSiO4 e de zircona sonat tanben zirconia o ou dioxid de zirconi ZrO2).
Referéncias
- ↑ D'après [1]
- ↑ Philippe Bihouix et Benoît de Guillebon, Quel futur pour les métaux ? Raréfaction de métaux : un nouveau défi pour la société, EDP Sciences, p. 203