Cal melhorar l'escritura d'aquel article. L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son de verificar. O podètz corregir o crear la discussion.
Las Valadas Occitanas son la partia d'Occitània situadas en Itàlia.[1][2] Al es un territòri montanhós alpenc amb de valadas que an esquasi totas la direccion Èst-Oèst e calan vèrs la plana piemontesa. Sa populacion es estimaa a 183 702 estatjants (2022, ISTAT).[cal referéncia]
Existís pas una bandiera officiala de las Valadas Occitanas. Maugrat aquò, la Bandiera d'Occitània es en usatge actual.
Bandiera d'Occitània sense l'estela.
Bandiera d'Occitània ambe l'estela.
Ciutat Metropolitana de Turin
Mapa de las Valadas occitanas A. Comunas declaraas de lenga occitana segond la lei 482/99[3] B. Comunas declaraas parcialament de lenga occitana segond la lei 482/99 C. Comunas de las valadas pas declaraas de lenga occitana segond la lei 482/99 D. Comunas declaraas de lenga arpitana segond la lei 482/99[4] E. Comunas declaraas de lenga francesa segond la lei 482/99[5] Autres limits F. Comunas italianas del Marquesat de Doçaiga e autras dependéncias dau Comtat de Niça[6] G. Limit approximatiu de las valadas occitanas[7] H. Limit de la lenga occitana segond l’IRES de Piemont, ont se destria d’aicèsta[8] I. Limit de la lenga occitana segond l’Institut d'estudis occitans, ont se destria d’aicèsta[9] J. Limit nòrd de l’airal linguistic brigasc-roiasc K. Limit approximatiu de la lenga occitana L. Limit approximatiu de la lenga occitana anciana[10] M. Limit dau Comtat de Niça N. Limit de l'ancian departement daus Aups Maritims (1793-1814) O. Limit de l'anciana província de Niça (1859-1860) P. Limit oriental de la non-diftongason [11] Q. Limit oriental de /bew/ vs /biw/ [11]
Enrico Allasino, Consuelo Ferrier, Sergio Scamuzzi, Tullio Telmon, Le lingue del Piemonte, Istituto di Ricerche Economico Sociali del Piemonte, 2007, ISBN 88-87276-70-6.
Nòtas
Lo numèro 1 indica qu'an declarat la lora pertinença a la minoritat lingüistica occitana, e lo 2 a la minoritat lingüistica francesa, en virtut de la Lèi 482/99 de minoritats lingüisticas istoricas.
Referéncias
↑ (2013) Encyclopedia of the World's Minorities. Taylor & Francis, p. 398. ISBN 9781135193881.
↑Delouis, Olivier-Marie (2022). Petit Magistère de Cuisine Occitane : 145 préparations, miscellanées et interventions gourmandes, p. 398. ISBN 9782492979057.
↑Girolamo Rossi. Storia del marchesato di Dolceacqua e dei comuni di Pigna e Castelfranco. Oneglia: Tipografia di Giovanni Grilini. 1862. Legir en linha.
↑Ernst Hirsch. Provenzalische Mundarttexte aus Piemont. Tübingen: Niemeyer Max Verlag GmbH, 1978.
↑ 11,0 et 11,1(it) Franco Bronzat. "Lingua “valdese” e occitano alpino: parentele morfo-fonetiche e lessicali". Bolletino della Società di Studi Valdesi. N°197. Dicembre 2005. pp 69-112.