Las frequéncias UHF se propagan subretot en vista dirècta. Lor usatge se desvolopèt amb la saturacion de la benda VHF per las aplicacions de radiotelefonia fixa o mobila e de television, segon la disponibilitat amb lo temps de compausants adaptats, en particular lo passatge de l'electronica de tubas als transistors. La benda en dessús de 1 000 MHz foguèt utilizada d'en primièr pels radars, puèi los fais hertziens, puèi las connexions satellitàrias (GPS, telefonia mobila), e mai recentament pels telefòns mobils GSM e las connexions Wi-Fi. La taula en dejós resuma aquela reparticion de l'espèctre.
Connexions troposfericas
Las frequéncias UHF son tanben rebatidas de biais difusa par la troposfèra, çò que permet la realizacion de fais hertzians troposferics per de distàncias de qualques centanas de quilomètres. Coma l'atenuacion es fòça importanta, aquelas connexions demandan d'antenas fòrça directivas e de fòça poderosas.
