Sigy-en-Bray
Sigy-en-Bray es una comuna francesa, situada dins lo departament de la Sèina Maritima e la region de la Nauta Normandia. GeografiaPartida eissida de l'article francés
La municipalitat a situat en la país de Bray e a traversat pel Andelle. ![]() Tèxte originau de l'article francés
La commune est située dans la pays de Bray et est traversée par l'Andelle. ![]() Comunas vesinas![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() IstòriaPartida eissida de l'article francés
Sigy Es un luòc ocupat dempuèi longtemps, a la localizacion de cementèris gallo-romain e mérovingien, coma la testifiquen los objèctes uèi expausats al musèu de las Antiquitats de Roan. Rollon Concedís als sires de Gournay un domeni #que Sigy fach partit. Hugues Eer de Gournay ne fa bastir un castèl fòrt, #que i aurà destruit a la s|XII|e}}. En 1040, el ordonne la fondacion de la abbaye Sant-Martin e Sant-Vulgain, abbaye bénédictine, #que ven de contunh prieuré. En 1282, Nicolas de Beauvais, abbé de Sant-Ouen de Roan, i es inhumé. Sovent saquejada, la glèisa survit al periòde revolucionari e conserva d'importants vestigis. : Sant-Lucien a amassat a Sigy-en-Bray en tant que municipalitat mancomunat. A la sortida, lo projècte prevesiá d'amassar La Capèla-Santa-Ouen, La Hallotière, Sant-Lucien e Sigy-en-Bray en una sòla comuna. Sòlas las doas darrièras an fin finala acceptat, #çò qu'a condusit a la creacion d'una municipalitat formada de doas parts pas contigües[1]. : referendum local organizat a Sant-Lucien sul retorn a l'autonomia, lo l'empòrta òc amb 93 % dels sufragis exprimits (119 votz per 128 votants sus 160 inscriches)[2]. Mes invalid (de genièr) : Sant-Lucien a pas pas trobat la siá autonomia. Tèxte originau de l'article francés
Sigy est un site occupé depuis longtemps, à l'emplacement de cimetières gallo-romain et mérovingien, comme l'attestent les objets aujourd'hui exposés au musée des Antiquités de Rouen. Rollon accorde aux sires de Gournay un domaine dont Sigy fait partie. Hugues Ier de Gournay fait bâtir un château fort, qui sera détruit au . En 1040, il ordonne la fondation de l'abbaye Saint-Martin et Saint-Vulgain, abbaye bénédictine, qui devient ensuite prieuré. En 1282, Nicolas de Beauvais, abbé de Saint-Ouen de Rouen, y est inhumé. Souvent pillée, l'église survit à la période révolutionnaire et conserve d'importants vestiges.
AdministracionDemografia
Luòcs e monumentsPersonalitats ligadas amb la comunaVéser tanbenLigams extèrnesNòtas |