Ferdinand Castets
Ferdinand Castets (nascut a Bordèu le 29 d'abril de 1838 e mòrt a Marselha lo 24 de març de 1921)[1] es un universitari e òme politic francès, decan de la Facultat de Letras de Montpelhièr e cònsol de la vila jos la Tresena Republica[2]. BiografiaCarrièra universitariaJean Charles Ferdinand Castets capita a la facultat de letras de Montpelhièr en 1876 coma cargat de cors puèi, en 1878, coma professor de literatura estrangièra. Trabalha particularament sus la cançon de gèsta italiana. Se fa decan de la facultat lo 13 de decembre 1881, foncion qu'assurara cap a 1902. I a alara sièis cadièras dins la facultat : filosofia, istòria, literatura francesa, littérature estrangièra e doas cadièras de literatura anciana. Quand daissa son deganat en 1902, la facultat aculhís 147 estudiants[3]. Lo sèu deganat correspond amb l'installacion de la facultat dins lo palais universitari que partaja amb las facultats de sciéncias e de drech, carrièra de l'universitat.Pr'aquò, es considerat coma fondator del Museu dels Motlatges[4]. Se met a la retirada lo 1èr de novembre 1908, puèi retroba son filh a Marselha ont morís en 1921. Carrièra politicaCapitat al Clapas en 1878, Ferdinand Castets s'interessa rapidament a la vida comunala. Dintrat dins lo conseilh municipal en 1881, es elegit adjunt primièr de cònsol Alexandre Laissac en 1882. En 1890, alara tornat conselhièr municipal, participa a la demission del conselh per s'opausar a la creacion d'una facultat de medecina a Marselha. Lo 2 de febrièr 1893, ven cònsol de Montpelhièr, al benefici de divisions entre los radicals del conselh municipal opausant partidaris de Michel Vernière e d'Alexandre Laissac. Retroba pas son sèti de conselhèr municipal al temps de las eleccions de 1896. Es aital il est forçat de daissar sas foncions de cònsol. Òbras1872 : Eschine l’orateur : thèse pour le doctorat ès lettres présentée à la Faculté des lettres de Paris 1875 : Eschine : étude historique et littéraire 1880 : Turpini Historia Karoli magni et Rotholandi 1880 : Le romant de la vie des pères hermites (un miracle de Notre-Dame). Sonnet contenant une recette d’alchimie. 1887 : Deux manuscrits de l’histoire des fils Aymon 1893 : Maugis d'Aigremont : chanson de geste 1895 : Histoire véritable de Théodoric II, roi des Ostrogoths 1901 : Bourdaloue : la vie et la prédication d’un religieux au XVIIe siècle 1908 : I dodici canti : épopée romanesque du XVIe siècle. 1909 : La chanson des quatre fils Aymon Nòtas e referéncias
|