Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Ferdinand Castets

Ferdinand Castets
Foncions
Primèr cònsol de Montpelhièr
2 de febrièr de 18931881
Predecessor François Baumel
Successor Alexandre Laissac
Decan de la Facultat de letras de Montpelhièr
18811902
Predecessor Désiré Nolen
Successor Paul Gachon
Biografia
Data de naissença 20 d'abril de 1836
Luòc de naissença Bordèu
Data de decès 24 de març de 1921
Luòc de decès Marselha
Partit politic Republicans moderats
Profession Professor d'universitat

Ferdinand Castets (nascut a Bordèu le 29 d'abril de 1838 e mòrt a Marselha lo 24 de març de 1921)[1] es un universitari e òme politic francès, decan de la Facultat de Letras de Montpelhièr e cònsol de la vila jos la Tresena Republica[2].

Biografia

Carrièra universitaria

Jean Charles Ferdinand Castets capita a la facultat de letras de Montpelhièr en 1876 coma cargat de cors puèi, en 1878, coma professor de literatura estrangièra. Trabalha particularament sus la cançon de gèsta italiana.

Se fa decan de la facultat lo 13 de decembre 1881, foncion qu'assurara cap a 1902. I a alara sièis cadièras dins la facultat : filosofia, istòria, literatura francesa, littérature estrangièra e doas cadièras de literatura anciana. Quand daissa son deganat en 1902, la facultat aculhís 147 estudiants[3].

Lo sèu deganat correspond amb l'installacion de la facultat dins lo palais universitari que partaja amb las facultats de sciéncias e de drech, carrièra de l'universitat.Pr'aquò, es considerat coma fondator del Museu dels Motlatges[4].

Se met a la retirada lo 1èr de novembre 1908, puèi retroba son filh a Marselha ont morís en 1921.

Carrièra politica

Capitat al Clapas en 1878, Ferdinand Castets s'interessa rapidament a la vida comunala. Dintrat dins lo conseilh municipal en 1881, es elegit adjunt primièr de cònsol Alexandre Laissac en 1882.

En 1890, alara tornat conselhièr municipal, participa a la demission del conselh per s'opausar a la creacion d'una facultat de medecina a Marselha.

Lo 2 de febrièr 1893, ven cònsol de Montpelhièr, al benefici de divisions entre los radicals del conselh municipal opausant partidaris de Michel Vernière e d'Alexandre Laissac. Retroba pas son sèti de conselhèr municipal al temps de las eleccions de 1896. Es aital il est forçat de daissar sas foncions de cònsol.

Òbras

1872 : Eschine l’orateur : thèse pour le doctorat ès lettres présentée à la Faculté des lettres de Paris

1875 : Eschine : étude historique et littéraire

1880 : Turpini Historia Karoli magni et Rotholandi

1880 : Le romant de la vie des pères hermites (un miracle de Notre-Dame). Sonnet contenant une recette d’alchimie.

1887 : Deux manuscrits de l’histoire des fils Aymon

1893 : Maugis d'Aigremont : chanson de geste

1895 : Histoire véritable de Théodoric II, roi des Ostrogoths

1901 : Bourdaloue : la vie et la prédication d’un religieux au XVIIe siècle

1908 : I dodici canti : épopée romanesque du XVIe siècle.

1909 : La chanson des quatre fils Aymon

Nòtas e referéncias

  1. Comité des travaux historiques et scientifiques de l'école des Chartes.[1]
  2. Jean Sagnes, «  », Annales du Midi : revue archéologique, historique et philologique de la France méridionale, vol. Tome 91, no N°141,‎ 1979, pp. 71-94 [2]
  3. Roland Andréani, , dans Jean-Paul Laurens et Jean-Bruno Renard (dir.), , Montpellier, Presses Universitaires de la Méditerranée, 2013, 234 p. (ISBN 978-2-84269-954-3), p. 37-42
  4. Les gypsothèques universitaires, diffusion d’une Antiquité modèle [3]
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portal di Ensiklopedia Dunia

Kembali kehalaman sebelumnya