Dins la mitologia grèga, Euridice (en latin ancian Εὐρυδίκη / latinEurudíkê, format dels mots εὐρύς {eurús, larg, vast, sens bòrna} e δίκη {dikê, justícia}, significant amb justícia sens bòrnas, es una driadas (nimfa dels arbres e del garric subretot).
Lo mite
Es l'esposa d'Orfèu, grand poèta e musician. Perseguida per Aristèu, un jorn ont culhissiá de flors dins un prat, es fissada per una sèrp e morís. Inconsolable, Orfèu comença a cantar e los dieus li acordisson de davalar fins als Infèrs per la salvar.
Mercé al son de sa lira, Orfèu endormís Cerbèr, lo can dels Infèrns, puèi arribèt debans los monarcs de l'inframond, Ades e sa femna Persefòn. Impressionada per son coratge e son amor, Persefòn priga Ades de tornar Euridice a son espós. Accèpta Ades, a la sola condicion qu'Orfèu se revire pas abans d'èsset sortit dels Infèrns.
Euridice seguís Ofèu, guidada per la musica de sa lira. Quand Orfèu torna veire puntar la lutz del jorn, entendent pas pus de bruch, e se mesfiant un pauc de las promesas d'Ades, se revira per veire se son esposa es encara rère d'el. Ailàs, una sola ulhada sufís per que la pèrda per sempre.
Evocacions artisticas
Benda dessenhada
Le Monde d'Arkadi (personatge R.I.-10) de Caza
Opèra e balet
L'Euridice (1600), favola drammatica de Giulio Caccini e Jacopo Peri
