Egalitat sociala

Lo principe d'egalitat qu'apareis al cap de las declaracions dels dreches de l'òme (declaration universala dels dreches de l'òme de 1948) a dos aspèctes màgers:

• l'egalitat civila, es a dire l'egalitat al respècte de la lei ;
• l'egalitat sociala, es a dire la recerca de l'egalitat dels dreches socials.

D'en primièr, segon la distinccion facha per Aristòtel, l'egalitat consistís en la distinccion justa de las parts al respècte d'un critèri (egalita proporcionala) o a l'egalitat matematica pura.

Mas la multiplicitat dels objèctes (individús e situacions ) que s'aplica fa venir lo concèpte d'« egalitat sociala » tan diversificat e multifòrma coma los objèctes concernits. Amb l'impossibilitat d'una definition teorica simpla, lo concèpte a mai de pertinéncia dins l'encastre pragmatic d'una evaluacion de menar segon diferents axes:

• geografic: l'egalitat sociala se pòt concebre sens referéncia a un territòri, a una societat umana, a l'existéncia de ligams de solidaritat o de responsabilitat? ^[1]
• temporal: l'egalitat sociala s'aprecia dins l'instant o se deu projectat dins l'avenir? A unsens lo concèpte d'egalitat intergeneracionala? (vejatz los principes de desvelopament sostenable) ;
• juridic: condusís pas l'egalitat sociala, fondada pels principis necessaris e formals del Drech, lèu a las perlongar e las passar al benefici de l'examèn de la garantida et de l'exercici dels dreches reals ?
• politica: l'egalitat sociala en democracia supausa lo drech de vòte, la libertat d'expression, mas tanben la possibilitat efectiva de dispausar de l'informacion e del liure exercici d'aqueles dreches. Que n'es de l'accés a l'educacion, als sonhs, e la cultura? Las societats tancada a aquel vejaire son de societats inegalitàrias;
• economic: son necesssaris l'egalitat de ressorças, l'egalitarisme estricte per garantir la Justícia sociala? Existís un minimum de prene en compte en dejós que la dignitat, lo meriti o le potencial de las personas es pas conegut? Quitament per de mond aquela egalitat es un ideal impossible, s'existís pas d'egalitat de las condicions, se cal contentar de l'egalitat de las escasenças?
• antropologic: Ronald Dworkin - dins son experiéncia amb los coquilhatges - arriba a la conclusion que lo principi normatiu d'aténher es la « consideracion egala de cada persona ».

La reflexion sus la justícia dins l'alma e dins la politica es al centre de tota la filosofia de Platon. Lo pretzfach vertadièr del filosòf es de cercar quinas leis deurián èsser donadas a la Ciutat per la fa conforma a la justícia. Segon Henri Denis ^[2] : « L'òme es subjècte a l'error e -dins mai d'una menas- las imperfeccions son introduchas dins l'organizacion sociala: l'autoritat foguèt mal exercida, l'esperit d'indisciplina se desvelopèt e subretot a causa de l'entorn funèst de la mar lo comerci nasquèt e provoquèt dins las almes una disposicion a se dedire de contunh e a èsser de mala fe ^[3]. (...) Platon insistís sus la necessitat d'establir l'egalitat de las fortunas; s'existís una classa de non possedants, seràn un font perpetuala de revolucion. (...) cal abandonar l'esper de reformar una Ciutat ont regne l'inegalitat de las ricquesas. » « La tòca essenciala segon Platon ^[4] es d'establir l'amistat entre totes los ciutadans de la Ciutat. Lo mejan vertadièr, es la comunautat absoluda dels bens, de las femnas e dels enfants, car -entre amics- tot es comun.(...) » Mas lo filosòf apond qu'« aquel programa es de segur tròp ambiciós e que li cal prepausar d'autras solucions, sens dobte mens perfèctas mas mai aisidas de realizar.» « Aquel mejan mai accessible ^[5] es d'instaurar l'amistat entre los ciutadans, es de lor atribuir a totes de proprietats egalas e de los obligar totes a menar una vida identicament frugala ^[6]. (...) E coma es possible malgrat tot que d'inegalitats s'introduscan, caldrà instaurar una fiscalitat que tendrà cap a restablir l'egalitat economica e per quin biais que sià, del moment qu'una familha gaudirà d'una fortuna superiora al quadruple de la valor del "lòt de familha", se li serà confiscat lo demai ^[7] . »

L'utilitarisme de Jeremy Bentham considèra que per aténher l'egalitat sociala ja la cal poder mesurar: La mesura de l'utilitat permet de quantificar lo nivel de Ben èsser. Aquela mesura dona mai d'un avantatges :

• possibilitat de prene de decisions radionalas
• creacion d'un escapalon de mesura de l'estat social d'una societat
• possibilita de trobar la societat qu'acòrda lo « bonaür mai grand per un nombre mai grand »

Los problèmas d'aquela teoria son:

• l'egalité sociala es redusida a l'utilitat alara que lo bonaür pareis èsser una nocion dificilament definissabla d'esperela
• la proprietat privada e lo mercat son censats èsser capables de generar de riquesa e d'assegurar l'allocacion eficaça dels bens.

Per la Glèisa Catolica, l’egala dignitat de totes los òmes a una valor absoluda, fondada dins l’egalitat fondamentala de totes los òmes debans Dieu: « Dieu ne fa accepcion de degun » (Ac 10, 34; Rm 2, 11 ; Ga 2, 6; Ep 6, 9)