Alexandrin![]() L'alexandrin qu'ei un vers qui deu son nom a l'òbra francesa Li Romans d'Alexandre on e ho emplegat. En francés (lenga on l'acent tonic e cad tostemps sus la darrèra sillaba de cada mot) qu'ei compausat de 2 emistiquis de 6 pès, qu'ei a díser un total de 12 pès. L'occitan, au contre deu francés qu'a ua accentuacion naturaument marcada sus l'abans darrèra sillaba (e, au contre deu catelhan, non possedeish pas cap paraula proparoxitona). En aparéncia doncs, l'alexandrin occitan (lo gran vers de l'Etat d'Aur de la litteratura occitana) que conta 12 vers en inclusent la darrèra sillaba accentuada e en i bèth arrestar lo conte deus pès (lo vers que pòt donc contar ua sillaba mei, se la darrèra paraula b'ei accentuada sus l'avant darrèra sillaba). ExemplesLo darrèr pè qu'ei marcat en negre e la cesura dab ua barra :
No sai si•s fo pecatz / o remas per justiza Lo coms vens en Gasconha, / complitz d'alegretat,
Aqueth Rei poderós / eisharruscla de guèrra, Jo'm cranhi que vosauts / hètz tot a la bambòla, Brave e digne guerrièr / que l'Espanha regarda, Se dins lo desespèr / un òme s'abandona |