2a division SS Das Reich![]() La 2a division SS Das Reich es una de las 38 divisions de las Waffen-SS pendent la Segonda Guèrra Mondiala. Article detalhat: Waffen-SS.
IstoricFormada en 1939 a partir de tres regiments SS, Deutschland, Der Führer e Germania, foguèt ondrada de 69 Croses de fèrre. Designacions successivas
SS-Division Verfügungstruppe (1939)Compausada coma seguís :
SS-Division Reich (mot.) (1941)Compausada coma seguís :
SS-Panzer-Division Das Reich (1943)Compausada coma seguís :
2a SS-Panzer-Division Das Reich (1944)Compausada d'environ 19 200 òmes al total :
Lista dels comandants successius
Teatres d'operacion![]() Polonha, Païses basses, França, Serbia, Moscòu, Kharkov, Kursk, Normandia, Ardenas, Budapèst, Viena. Sul Front de l'Èst, la division Das Reich participa a las operacions d'exterminacion menadas per l'Einsatzgruppe B dins lo sector de Minsk [1] Percors per OccitàniaSituacion de partençaLa division SS Das Reich patiguèt de gròssas pèrdas en òmes e material pendent la Batalha de Kursk, demòra pus que 2500 òmes. Al mes de decembre de 1943, la transferiguèron dins lo parçan de Montalban a distància dels luòcs previsibles de desbarcament, per las còstas atlantica e provençala. La reconstituisson e l’equipan de nòu segon los estandards d’una Panzerdivision. Mai de 9000 recruas joves (en general de 17 a 18 ans d’edat) son incorporadas[2], dont fòrça Malgrat-nosautres alsacians. La dòtan de carris Panther (Panzer V) e Tiger I (Panzer VI). La division es alara constituida de 20 batalhons de 900 òmes. Compren 209 blindats pesucs (un desen dels blindats presents en França), 359 blindats leugièrs e 2700 veïculs[3] dont los dos regiments de Panzergrenadier (infantariá motorizada destinada a la proteccion dels carris) Der Fürher e Deutschland. 2 de mai de 1944Lo 2 de mai de 1944, un batalhon de carris s'entraina près de Montpesat de Carcin e de balas son tiradas dins lor direccion. Represalhas contra la populacion civila :
11 e 12 de mai de 1944 : parçan de FijacLa division recep alara l'òrdre d'inspectar las vias ferroviàrias e las rotas en vista d'un movement cap al nòrd. Lo 11 de mai de 1944, a punt d’alba, Adolf Diekmann comandant lo 1er batalhon del regiment Der Führer, quita, amb son unitat, las vilas de Valéncia d'Agen e Moissac. Se dirigisson sus la D653 cap al nòrd-oèst del departament d’Òlt. En camin, dins los vilatges atraversats (Lauzès, Orniac, Blars, Gresas), arrèstan personas que son deportadas. Entre Livernon e Assièr, un acrocatge se produsís entre los SS e los maquisards. A La Tronquièra, craman e pilhan d’ostals. 40 òmes son arrestats demest la populacion, 15 moriguèron en deportacion. 15 òmes son arrestats a Sosçairac. Capturan tanben un resistent, André Peze que moriguèt en seguida de torturas violentas. Los SS se devesisson e investisson a l’encòp mai d’un vilatge carcinòl Cardalhac, Gòrsas, Molièras e cometon pilhatges, arrestacions e deportacions. Una autra colomna de la division " Das Reich" atenh Lo Borg. Tretze òmes, après violéncias, son arrestats. A 8 oras, a La Capèla Marival, totes los òmes, de 16 a 60 ans, son recampats per la plaça del vilatge. 73 son arrestats e mandats a Caors amb los autres presonièrs. Son embarrats per la nuèch dins las cavas de carbon del licèu Clamenç Maròt. Lo 12 de mai son menats a la casèrna de Montalban que i arriban a 2 oras de l’après-miègjorn. Pendent qualques jorns patisson violéncias, torturas, execucions somàrias. A partir del 21 de mai los oficièrs mandan, a l’azard, d’unes presonièrs en camps de concentracion o al trabalh forçat en Alemanha. Los SS arriban a Terron per i capturar los òmes, mas los abitants prevenguts se son resconduts pels bòsques. Van alara a Sant Seren que 37 personas i son embarradas dins un autobus e menadas e empresonadas a Maurs.
21 de mai de 1944 a Fraissinet-lo GelatLo 21 de mai de 1944 vèrs 17 oras, doas colomnas venent de Vilafranca de Perigòrd atravèrsan lo vilatge e s'arrèstan per la rota de Caors. A 18 h 30, una darrièra colomna arribant de Fumèl se planta al còr del borg. Totes los òmes son recampats per la plaça del vilatge, las linhas telefonicas copadas. Tres femnas son penjadas e onze òmes son fusilhats. Començament del mes de junh de 1944 : Fijac e IssendolúsLo 1èr de junh los resistents sabòtan la via ferrada a Capdenac Gara. En represalhas, los soldats alemands basats a Cailús tuan nòu civils a Limonha de Carcin, Cadriu e Frontenac. Lo 3 de junh, lo maquís del Colombièr ataca doas veituras alemandas. Los Alemands fusilhan alara 19 abitants au Cailar comuna de Linac, a Viasac e a Banhac. Lo 8 de junh abaton un vièlh Issendolús, puèi parton al mas de Gabaude o plan volontaris s’èron recampats dins las granjas après l’anonci del desbarcament de Normandia. 44 personas son chapladas, 70 son deportadas. Desplaçament cap al FrontLa division "Das Reich" s’encamina cap al front de Normandia, es ralentida per la Resisténcia a Bretenós e Cressensac. Lo 9 de junh de 1944 cometon lo chaple de Tula : 99 penjats e 149 deportats. Estaciona dins lo parçan de Limòtges per tal de redusir lo maquís. Pasmens, lo 8 de junh de ser, la division recep l’òrdre de montar en Normandia tan lèu coma possible [4].
La batalha de Normandia![]() Replec cap a AlemanhaD’unes SS de la "Das Reich" se rendèron copables del chaple de 18 personas a Tourouvre (Orne) e de l'incendi d'una part de la vila, lo 13 d’agost de 1944, après la batalha de Normandia. Articles connèxesLigams extèrnes
Nòtas e referéncias
|