Teorema del programa estructurat

El teorema del programa estructurat és un resultat de la teoria de llenguatges de programació.^[1] Aquest teorema estableix que tota funció computable pot ser implementada per un llenguatge de programació que combini subrutines de només 3 tipus. Aquestes 3 formes també anomenades estructures de control són:^[1]

• Executar una subrutina i després una altra (estructures de seqüència)
• Executar una subrutina seleccionada d'entre 2 rutines possibles depenent d'un valor boolea (estructures de selecció com IF-THEN-ELSE)
• Executar una subrutina durant el temps que una variable booleana sigui certa (estructures d'iteració, cicle o bucle)

Aquest teorema demostra que la instrucció GOTO no és estrictament necessària i que per a tot programa existeix un programa equivalent que no utilitza aquesta instrucció.^[2]

El experts en computació acrediten aquest teorema a un article escrit per Corrado Böhm i Giuseppe Jacopini.^[3] Tot i això, David Harel va rastrejar els orígens d'aquest teorema fins a arribar a la descripció de 1946 de l'arquitectura de Von Neumann i el teorema formal de Kleene.

• Estructures de control
• Bucle (programació)
• Bucle For
• Bucle While
• Bucle repetir
• Cicle infinit
• Programació estructurada
• Llenguatge de programació

• Ashcroft, Edward; and Zohar Manna «The translation of go to programs to 'while' programs». Proceedings of IFIP Congress, 1971.
• Bohm, Corrado; and Giuseppe Jacopini «Flow Diagrams, Turing Machines and Languages with Only Two Formation Rules». Communications of the ACM, 9, 5, 5-1966.
• Harel, David «On Folk Theorems». Communications of the ACM, 23, 1980.
• Dijkstra, Edsger «Go To Statement Considered Harmful». Communications of the ACM, 3 http://www.acm.org/classics/oct95/, 1968.