Subcomandant Marcos
![]() El Capità Marcos (o Capità Insurgent Marcos) ha estat el principal portaveu (a voltes vist com a líder) de l'organització armada indígena mexicana denominada "EZLN - Ejército Zapatista de Liberación Nacional" (en català, Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional), que va fer la seva primera aparició pública l'1 de gener de 1994, quan van llançar una ofensiva militar i va agafar el poder de sis municipis de l'estat mexicà de Chiapas, tot demanant democràcia, llibertat i justícia per als indígenes. El Capità Marcos es caracteritza per les seves habilitats literàries i la traça amb els mitjans de comunicació. La seva cara coberta amb un passamuntanyes, corre pel món com a símbol de resistència com una visió contemporània del vell rostre del Che Guevara. L'1 de gener de 1994, en l'alçament zapatista, el subcomandant insurgent Marcos va aparèixer públicament fent de portaveu dels centenars d'indígenes armats a San Cristóbal de las Casas (Chiapas). Després de l'assassinat de José Luis Solís López del 2 de maig de 2014, qui va ser un mestre molt rellevant del sistema educatiu zapatista, Marcos va adoptar com a sobrenom el nom amb el que era conegut Solís: Galeano. El 24 de maig va declarar que "deixava d'existir" i que "naixia" el subcomandant insurgent Galeano.[1] Des del 29 d'octubre de 2023 és una altra persona: el capità insurgent Marcos.[2] La seva identitat segons el Govern MexicàEl 9 de febrer de 1995 el govern mexicà va declarar públicament que ja sabia la identitat de l'encaputxat, identificant-lo com a Rafael Sebastián Guillén Vicente, ex-professor universitari a la Ciutat de Mèxic.[3] Guillén va néixer a Mèxic, fill d'immigrants de Zamora. Va estudiar a un institut jesuïta a Tampico per després traslladar-se a Mèxic DF, on es va llicenciar en Filosofia per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) amb la tesi "Filosofia i educació: pràctiques discursives i pràctiques ideològiques en els llibres de primària". Després va començar la seva activitat com a professor a la UNAM, que es va veure truncada per la seva activitat revolucionària. Marcos sempre ha negat ser Rafael Guillén, la família d'aquest diu que no sap on para i que mai diran si Marcos i Rafael són la mateixa persona. Tot i això, durant la Gran Marxa a la capital l'any 2001, Marcos va visitar la UNAM i durant el discurs va deixar clar que ja havia estat allà abans. Com moltes persones de la seva generació, Marcos va estar afectat per la Matança de Tlatelolco l'any 1968 i va ingressar a una organització maoista per passar posteriorment al zapatisme. Tot i això, el fet de participar en moviments indígenes de Chiapas, va transformar la seva ideologia tot acostant-la a visions revolucionàries més modernes. Altres idees que ha anat exponent als seus discursos i accions estan més relacionades amb els ideals marxistes revisionistes del sard Antonio Gramsci, molt populars a Mèxic, quan ell estudiava a la UNAM. Referències
|