Pèl terminal
En els humans, els pèls terminals són gruixuts, llargs i foscos, en comparació amb els pèls moixins.[1] Durant la pubertat, l'augment dels nivells d'hormones androgèniques fa que el pèl moixí se substitueixi pel pèl terminal en algunes parts del cos humà.[2] Aquestes parts tindran diferents nivells de sensibilitat als andrògens, principalment de la família de la testosterona.[3] La zona pubiana és especialment sensible a aquestes hormones, com també ho són les aixelles que desenvoluparan pèls axil·lars.[4] El pèl púbic i axil·lar es desenvoluparà tant en homes com en dones, en la mesura que aquest pèl es qualifiqui com a característica sexual secundària,[5] tot i que els mascles desenvoluparan els pèls terminals en més àrees. Això inclou el pèls facials, del pit, els abdominals, a les cames i els braços i els al dors dels peus i mans.[6] Es pot esperar que les dones conservin més del pèl moixí.[7] Aquests pèls estan presents en els simis grans, però no en els simis petits, com els gibons i representen una divergència evolutiva.[8]:193 Referències
|
||||||||
