Mirandès
 El mirandès o mirandés[1] (lhéngua mirandesa) és una llengua pertanyent al grup Asturleonès, parlat per unes 15.000 persones (10.000 d'habituals i la resta emigrants) a la comarca de Miranda do Douro (tots els pobles llevat d'Atenor) i de Vimioso (només als pobles de Vilar Seco i Angueira), a la regió de Tras os Montes de Portugal, sobre una superfície d'uns 450 quilòmetres quadrats. Altres denominacions
Classificació lingüísticaindoeuropeu > llatí > iberoromànic > (asturlleonès) > mirandès HistòriaEls antics habitants dels consells (concelhos) on avui es parla el mirandès, eren d'ètnia astur, com els habitants de la part occidental de Galícia o, sobretot, d'Astúries, de Lleó i de Zamora. La llengua asturlleonesa, també coneguda com a bable va ser l'evolució popular del llatí entre aquestes tribus romanitzades. Amb l'enfortiment de Castella i amb la pèrdua d'independència efectiva del Regne de Lleó, aquesta llengua, que mai no havia estat normativitzada arran de la preponderància del llatí com a idioma culte, va entrar progressivament en una situació de diglòssia respecte al castellà (a les zones de llengua asturlleonesa d'Espanya), i respecte al portuguès (a les zones de llengua asturlleonesa de Portugal). No va ser fins a l'any 1882, en què José Leite de Vasconcelos escriu una sèrie d'articles titulats "O dialecto mirandez", en els que va redescobrir-se aquesta petita illa lingüística. Després va haver-hi altres filòlegs a Espanya i a Portugal, com ara Ramón Menéndez Pidal que van interessar-s'hi. NormativitzacióUna Proposta de Convenção Ortográfica Mirandesa fou publicada el 1995, i la definitiva Convenção Ortográfica da Língua Mirandesa data de 1999, elaborada per la Câmara Municipal de Miranda do Douro i la Universitat de Lisboa. Aquesta ortografia se separa clarament de la de l'asturià, acostant-se al portuguès, com ja avisa i argumenta la Convençao: "O asturiano está hoje dotado de uma norma ortográfica flexível, que dá possibilidade de expressão às suas variedades. Esta norma, contudo, não é adequada à grafia do mirandês: apesar de pertencerem ao mesmo continuum linguístico, os dois idiomas ocupam extremos opostos do território respectivo, traduzindo-se o seu afastamento geográfico e o seu alheamento comunicativo em diferenças de fala bastante significativas, que as normas ortográficas respectivas não podem ignorar. Estes motivos e outros - como a influência, em pano de fundo, da ortografia do espanhol e do português - desaconselhavam a procura de uma unidade d'escrita transfronteiriça, de difícil e morosa construção. Impunha-se encontrar um código que reflectisse a unidade interna do mirandês e que recobrisse a própria variação local, de modo a tornar-se num instrumento de comunicação simultaneamente amplo e colado à realidade, para poder ser reconhecido como um código de identificação colectiva pela população a que se destina". EnsenyamentA partir de 1986 va ser introduït el mirandès, com a matèria optativa durant dos anys, al primer cicle de secundària a Miranda do Douro. La base legal per a això fou un decret del secretari d'estat adjunt al Ministeri d'Educació portuguès, de setembre de 1985, que n'autoritzava "a inclusao a titulo facultativo, no plano curricular". El despatx normatiu núm. 35/99 del Ministeri d'Educació portuguès, Diário da República -1 série B No.167 - 20-7-1999 4487, reglamenta el desenvolupament de projectes educatius que permetin l'aprenentatge facultatiu de la llengua mirandesa.  Estatus legalTé un grau de reconeixement, però en cap cas una oficialitat plena, com s'ha dit repetidament, segons el decret núm 303/VII de Reconhecimiento oficial de direitos linguísticos da comunidade mirandesa, presentat pel Partit Socialista i aprovat sense cap vot en contra per 250 diputats, que reproduïm a continuació. "A Assembleia da República decreta, nos termos da línea c) do artigo 161.º, da Constituição, para valer como lei geral da República, o seguinte: Artigo 1.º O Presente diploma visa reconhecer e promover a Língua Mirandesa. Artigo 2º O Estado Português reconhece o direito a cultivar e promover a Língua Mirandesa, enquanto património cultural, instrumento de comunicação e de reforço de identidade da Terra de Miranda. Artigo 3.º É reconhecido o direito da criança à aprendizagem do mirandês, nos termos a regulamentar. Artigo 4º As instituições públicas localizadas ou sediadas no concelho de Miranda do Douro, poderão emitir os seus documentos acompanhados de uma versão em Língua Mirandesa. Artigo 5.º É reconhecido o direito a apoio científico e educativo tendo em vista a formação de professores de língua e cultura mirandesa, nos termos a regulamentar. Artigo 6.º O presente diploma será regulamentado no prazo de 90 dias a contar da sua entrada em vigor. Artigo 7.º O presente diploma entra em vigor 30 dias após a data da sua publicação. Aprovado em 19 de Novembro de 1998 O PRESIDENTE DA ASSEMBLEIA DA REPÚBLICA, António de Almeida Santos" Trets lingüístics del mirandèsPel fet de pertànyer a l'asturlleonès, el mirandès presenta els trets característics d'aquest grup lingüístic, com ara:
ExempleMirandès
Lleonès
Asturià
Traducció
Remarques
Enllaços externs Hi ha una edició en mirandès de la Viquipèdia  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mirandès
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
