IBM Simon
L' IBM Simon Personal Communicator és un telèfon mòbil de la marca IBM, fabricat per Mitsubishi Electric i distribuït per BellSouth.[1] Tot i que el terme "telèfon intel·ligent" no es va encunyar fins al 1995, per raó de les característiques i capacitats de Simon, que també funcionava com a PDA, s'ha conegut retrospectivament com el primer telèfon intel·ligent veritable de la història.[2][3][4] Història Va debutar com un prototip d'IBM (el nom del qual en codi va ser "Angler"), el 23 de novembre de 1992 a la fira COMDEX de computació i tecnologia a Las Vegas, Nevada, Estats Units. El prototip Angler combina un telèfon cel·lular i el PDA en un sol dispositiu, cosa que permet a l'usuari fer i rebre trucades telefòniques, faxos, correus electrònics, entre altres funcions. A la fira COMDEX, assistents i la premsa van mostrar un notable interès en el dispositiu. El dia després del debut d'Angler, EE. EUA[5][6] Els executius de BellSouth va donar al producte final un nom definitiu, "Simon Personal Communicator", abans del seu debut públic a la Conferència Mundial Wireless el novembre de 1993, BellSouth Celular havia planejat començar a vendre Simon el maig de 1994, però a causa de problemes amb el programari del dispositiu, Simon no va estar disponible per als consumidors fins al 16 d'agost de 1994, BellSouth Celular va oferir inicialment a Simon al llarg de la seva àrea de servei a 15 estats dels Estats Units, per US $ 899 amb un contracte de servei de dos anys i també per US $ 1,099 mil sense contracte. Més tard a la vida del producte, BellSouth Celular, va reduir el preu a US $ 599 amb un contracte de dos anys.[7] BellSouth Celular va vendre aproximadament 50.000 unitats d'IBM Simon durant els primers sis mesos de la seva sortida al mercat.[8] Es fa fer molt popular entre els empresaris que anhelaven tenir un telèfon portàtil que també pogués fer de micro-ordinador, però el seu preu elevat i la limitada durada de la bateria van contribuir a la seva ràpida desaparició, tot just dos anys després del seu llançament.[9] Característiques Amb un processador de 16 bits a una velocitat de 16 MHz compatible amb ordinadors d'arquitectura x86, els WinTel de l'època i només tenia 1 MB de memòria RAM i 1 MB d'emmagatzematge.[10] A més de la seva capacitat de fer i rebre trucades de telèfons mòbils. Permetia enviar correus electrònics, comptava amb calendari i agenda, un podia agafar notes i oferia programes (ara apps) descarregables. Fins i tot duia instal·lat un primitiu sistema de text predictiu. A més, es podia connectar a un ordinador, fins i tot al fax. El disseny no va trencar gens ni mica amb els cànons dels vist fins llavors i la pantalla era un LCD verdós d'una mida similar a la de l'iPhone 4 i comptava amb un stylus (llapis digital).[11][12] Sistema operatiu i aplicacionsUtilitzava el sistema de fitxers de Datalight ROM-DOS juntament amb la compressió de fitxers Stacker. IBM va crear una interfície d'usuari de pantalla tàctil única per a Simon; no hi havia cap símbol del sistema DOS. Aquesta capa de programari d'interfície d'usuari per a Simon era conegut com el Navegador.[13] Simon es podia actualitzar per executar aplicacions d'altres fabricants, ja fos mitjançant la inserció d'una targeta PCMCIA o mitjançant la descàrrega d'una aplicació a la memòria interna del telèfon.[14] Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: IBM Simon
|
||||||||||||||||
