Giuseppe Mulè
Giuseppe Mulè (Termini Imerese, 28 de juny de 1885 - Roma, 10 de setembre de 1951) fou un compositor i director d'orquestra italià. Va ser el quart dels cinc fills. Als 20 anys va rebre el seu diploma en cello i posteriorment la de la composició (sota la direcció de William Zuelli) al Conservatori Vincenzo Bellini en Palerm. En 1903, fins i tot abans d'acabar els seus estudis acadèmics, va compondre una Largo per cello i piano, que va ser utilitzat com a tema d'obertura en la ràdio nacional difon EIAR i RAI. Després d'acabar els seus estudis al Conservatori, Giuseppe Mulè es va dedicar a la carrera de director durant uns anys. Va ser director del Conservatori de Palerm de 1922 a 1925, i posteriorment va ocupar la mateixa posició al Conservatori de Santa Cecília de Roma de 1925 a 1945. Va ser secretari nacional de la Unió Nacional de Músics Feixistes i, juntament amb Adriano Lualdi, capdavanter de l'àrea més reaccionària de la poesia musical del règim feixista. Durant els anys vint es va resistir intensament a tots els moviments de l'avantguarda modernista amb tots els seus mitjans. El fill, Francesco Mulè, va ser un exitós actor de cinema i teatre. La seva músicaLa música de Giuseppe Mulè és avui d'execució molt rara, també per la seva escassa originalitat; les seves obres es basen sovint en els sistemes modals, amb referències d'ample i servil a tons colorístes. Les obres de Mulè, incloses la música de cambra i les peces simfòniques, són generalment incloses per un folklore espartà, sovint referint-se a la seva regió natal, que reflecteix fidelment els dictats de la cultura feixista. Pàgines simfòniques
Oratori i òperaVa compondre l'oratori Il cieco di Gerico (1910) i les següents obres de teatre:
Música escènicaVa compondre la música escènica per algunes tragèdies gregues representades a Siracusa, a Paestum i als Banys de Caracalla de Roma, com ara:
Música del cinemaTambé va escriure les bandes sonores per a les següents pel·lícules:
ReferènciesEnllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||
