Francesc Bonifaç i Massó

Francesc Bonifaç i Massó

Biografia
Naixement	1735 Valls (Alt Camp)
Mort	1806 (70/71 anys) Tarragona
Activitat
Ocupació	escultor
Membre de	Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Família
Germans	Lluís Bonifaç i Massó
Parents	Lluís Bonifaç i Sastre

Francesc Bonifaç i Massó (Valls, 1735 - Tarragona, 1806) fou un escultor barroc català, net de Lluís Bonifaç i Sastre i besnet de Lluís Bonifaç el Vell, i germà de Lluís Bonifaç i Massó, tots ells igualment escultors.^[1]

Establert a Tarragona, realitzà un gran nombre d'obres: Sant Francesc de Paula, a Sant Martí de Maldà (1762); Sant Crist, per al Morell (1766); Ester i Abigail, per al cambril del Santuari de Misericòrdia de Reus (1772); els retaules de Sant Isidre, Sant Roc i Sant Pelegrí per a la seu de Lleida (1775-1785); el retaule major dels carmelites de Vilanova i la Geltrú (1795). Altres obres seves són de cronologia incerta: els retaules de Sant Oleguer i Sant Agustí per a la catedral de Tarragona, el de Santa Rosalia a Torredembarra, la llitera de la Verge d'Agost a Valls i obres per a la Cartoixa d'Escaladei.

El 1771 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran a Madrid.^[2]

• Mata de la Cruz, Jordi; París Fortuny «Notes per a completar l’obra de Bonifàs, una nissaga d’escultors (2006). Algunes precisions». Quaderns de Vilaniu, 54, 2008.