Fèlix Cucurull i Tey
Fèlix Cucurull i Tey (Arenys de Mar, 12 de gener de 1919 - Arenys de Mar, 4 de febrer de 1996) fou un escriptor i polític català.[1] Biografia
Fill de Fèlix Cucurull i Campalans, batlle d'Arenys de Mar i de la seva segona esposa, Leonor Tey i Vilageliu. Al 1930, inicia els estudis de batxillerat al Col·legi Cassà, regentat pels Germans Gabrielistes. El 1933 continua els estudis de batxillerat a l'Institut de Segon Ensenyament de Mataró. El 1936 ingressà a Estat Català i en fou responsable de propaganda al Maresme. El 1938 s'incorporà a l'exèrcit de Llevant, instal·lat a València, i va anar al front com a milicià de Cultura. En acabar la guerra civil espanyola milità en el Front Nacional de Catalunya (FNC) i el 1946 formà part del Consell Executiu en la conferència de assistí a Dosrius (Maresme). Va formar part del Consell Nacional del FNC fins al 1968 quan abandonà el partit per a crear l'Acció Socialista Independentista de Catalunya (ASIC) que va integrar-se en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) posteriorment. Col·laborà a nombroses publicacions com Tele-Estel, Serra d'Or, Canigó, Ponent i Avui. Participà en la fundació de l'Assemblea de Catalunya (1971), organisme unitari de l'antifranquisme del Principat. Després d'abandonar el PSAN amb l'escissió produïda l'any 1973, participà com a delegat d'Independents pel Socialisme amb els sectors que donarien lloc al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1978, però, va abandonar-lo quan es preparava la fusió amb el PSOE. Entre el 1977 i el 1981 també fou membre de l'executiva del Consell Nacional Català, i entre el 1979 i el 1982, president de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana. A les eleccions generals espanyoles de l'1 de març de 1979 fou candidat pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), però no fou escollit. A les eleccions municipals de 8 de maig de 1983 va encapçalar com a independent la llista del PSUC-Candidatura Unitària d'Esquerres, on també formava part Nacionalistes d'Esquerra i va ser escollit regidor de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. El 1984 col·laborà en diverses activitats de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. El 1985 viatja a París en el Tren de les Nacions i forma part de la comissió que lliura a la UNESCO un manifest a favor del reconeixement de les nacions sense estat. El 1986 fa el discurs d´obertura de la desena Assemblea General de la Crida. El 1985, la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi i l'Ajuntament d'Arenys de Mar i la biblioteca P. Fidel Fita li reten un homenatge a Arenys de Mar. El 1988, rep l'homenatge de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. Funda i presideix l'Associació Josep Narcís Roca i Farreras, fins a la seva mort. El 1991 li és atorgat el guardó CIEMEN 1991 (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions). I el 1995 a les Jornades Independentistes d'Arenys de Mar, Fèlix Cucurull rep el que serà el darrer homenatge en vida.[2] De l'obra historiogràfica, cal assenyalar els estudis que realitzà de les primeres fases del catalanisme contemporani i les seues arrels populars i progressistes. També fou membre de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa el 1979 mercè el seu estudi Dos pobles ibèrics (1967) on fa paral·lelismes entre Catalunya i Portugal, i el 1980 fou nomenat personalitat cultural de l'any per la Unió Brasilera d'Escriptors. ObresPoesia
Narracions
Política
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||
.svg)
