Digital Multiplex
El Digital Multiplex (sovint abreujat com DMX de Digital MultipleX) és un protocol electrònic utilitzat en luminotècnia pel protocol DMX que funciona sota llicència GNU pel control de la il·luminació d'espectacles. Serveix per comunicar entre els equips de control de llums i les mateixes fonts de llum.[1] Desenvolupat per la Comissió d'Enginyeria d de l'Institut de tecnologia de teatre dels Estats Units l'estàndard va ser llançat el 1986, amb posteriors revisions el 1990 que van donar pas al USITT DMX512/1990. L'assosciació britànica Professional Lighting and Sound Association (Plasa) pren el control de l'estàndard el 1998 i en va començar una revisió. El nou estàndard, conegut com a «Entertainment Technology USITT DMX512-A - Asynchronous Serial Digital Data Transmission Standard for Controlling Lighting Equipment and Accessories», va ser aprovat per l'Institut Nacional Estatunidenc d'Estàndards (ANSI) el novembre del 2004. L'estàndard (2017) és també conegut com a "I1.11, USITT DMX512-A", o solament "DMX512-A", i és mantingut per l'ESTA.[2] DMX és una solució del problema de la incompatibilitat que hi havia entre marques per la utilització de protocols propietaris, la qual cosa obligava a tenir un control de maneig per cada marca de llums de la instal·lació.[3] DMX va ser originalment pensat per utilitzar-lo en controladors d'enllaç i atenuadors de llum de diferents marques, un protocol que havia de servir com a últim recurs després de provar altres mètodes més en propietat, no GNU. No obstant això, aviat va esdevenir el protocol preferit no només per a controladors d'enllaç i atenuadors, sinó també per controlar aparells d'il·luminació com scanners i caps mòbils, i dispositius d'efectes especials com a màquines de fum. Com DMX512 és un sistema de transmissió de dades poc fiable, no pot servir per controlar pirotècnia, per a aquesta tasca cal de vegades controladors MIDI.[4] Estructura del protocolDMX512 especifica 2 capes del model ISO : 
Valors DMX (DMX Values) i canals DMX (DMX Channels)El protocol DMX512 es basa en la utilització de "canals" ("channels" en anglès) per transmetre ordres de control als aparells que ho suportin. El protocol DMX512 té un límit de 512 canals per univers (DMX universe), així mateix cada canal es pot regular des del valor 0 fins al valor 255 (valors DMX o DMX values). Algunes consoles per a il·luminació professional poden tenir fins a 8 sortides DMX físiques, i amb la tecnologia Ethernet (Per exemple: Art-Net) aquests poden ser ampliats encara més.[5] Un focus de llum convencional (Parcan o una simple llampara de filament) controlat a través d'un dimmer o regulador amb suport per DMX utilitza generalment un canal DMX, ja que sobre l'única cosa que tindríem control és la intensitat lluminosa. Així doncs, el valor DMX 0 generalment significarà que la intensitat del Parcan estarà en el seu més baix nivell: apagat o al 0%, i el valor DMX 255 que el mateix estigui en el seu màxim nivell: encès o al 100%. Les reaccions al comando DMX varien considerablement d'acord amb l'aparell en operació i les seves característiques il·luminants. Dispositius més complexos, tals com les llums mòbils (moving lights, moving heads), servidors de vídeo (mitjana server), o màquines de fum requereixen major quantitat de canals DMX en tenir més funcions les quals poden ser controlades independentment. Generalment cada canal DMX controla un paràmetre (també anomenat "efecte") específic de l'aparell. D'aquesta manera, per exemple, el canal DMX 1 servirà per controlar el nivell d'intensitat lluminosa, i el canal DMX 2 per controlar l'efecte de la mateix (per exemple, el color de la llum), el canal DMX 3 per a la roda de coloració dicroica, el canal DMX 4 per a la roda de gobos (plaques de metall o vidre que permeten representar imatges a través de les seves propietats transients) i així successivament. DMX i els seus límitsEn avançar la tecnologia, les funcions en els aparells cada vegada s'incrementen més, i els canals DMX necessaris per controlar-los també. Mentre amb un Parcan n'hi ha prou amb un canal DMX, un cap mòbil d'última generació pot arribar a utilitzar més de 40 canals DMX. És per això que el límit de 512 canals per univers DMX, que al principi podia semblar més que suficient, està ja arribant al seu límit i la necessitat d'adoptar un nou protocol és cada vegada més gran. En aquests moments l'organització ESTA (The Entertainment Services & Technology Association) està desenvolupant un nou protocol anomenat ACN (Architecture for Control Networks) per a aquest propòsit. Mentre DMX ofereix comunicació unidireccional i només transmet informació des d'un controlador, però no rep retroalimentació des dels aparells, ACN és concebut per ser bidireccional per poder així monitorar i configurar aparells remotament, alguna cosa que amb DMX no és possible. Així mateix, des de fa algun temps enrere, alguns fabricants implementen el protocol RDM (Remote Device Management) en els seus productes, el qual permet monitorar funcions bàsiques dels aparells, així com executar-hi configuracions de manera remota. RDM no requereix cables especials, i es transmet pels cables DMX convencionals, de manera bidireccional. Configuració d'un cable DMXEncara que antigament la utilització de cables DMX de tres pins del tipus XLR era comú, avui dia el connector de cinc pins XLR és l'estàndard dins de la indústria d'efectes especials. La configuració dels pins 1 al 3 en un cable de tres pins és la mateixa a la dels pins 1 al 3 en un cable de cinc pins.[6] Es desconsella utilitzar el cable per a connectar micròfons, que té una impedància diferent de la del protocol DMX (120 Ohms), en una connexió DMX. Un connector de 5 pins (XLR-5) és configurat de la següent forma: Pin 1 = senyal de referència = revestiment del cable (malla o massa); Pin 2 = senyal invertit = "-" pol negatiu; Pin 3 = senyal = "+" pol positiu; Pin 4 = opcional (la utilització d'aquest pin varia d'acord amb l'aparell en operació i els fabricants mai van arribar a un acord sobre com utilitzar-ho. En origen era per tenir feedback dels aparells i que fos bidireccional); Pin 5 = opcional (la utilització d'aquest pin varia d'acord amb l'aparell en operació i els fabricants mai van arribar a un acord sobre com utilitzar-ho. En origen era per tenir feedback dels aparells i que fos bidireccional). Si bé és cert que en la indústria de l'entreteniment el cable XLR-5 és l'estàndard, per a aplicacions arquitecturals per motius pràctics i estètics els cables de xarxa (categoria 5 o superior) amb connectors RJ-45 és molt comú també i té la capacitat de transmetre el senyal DMX amb molta estabilitat. Configuració d'un sistema DMXNo tots estan d'acord en com de llarga pot ser una cadena de senyal DMX. L'estàndard especifica un màxim de 500 metres, però segons les condicions locals aquesta llargada pot variar a cada aplicació. En tot cas, ha de restar clar que el senyal DMX sempre corre el risc de veure's afectada pels sorolls elèctrics i altres senyals que puguin córrer paral·lelament al sistema. És per això ques'aconsella mantenir els cables de la cadena DMX separats dels cables d'electricita, i així com instal·lar repetidors DMX o aïlladors DMX entre el controlador i l'aparell controlat cada certa distància, cada 100 metres. Això no assegura la fidelitat total del senyal però redueix el risc d'interferència. Les condicions ambientals sempre han de ser considerades, i s'ha d'assegurar una alimentació elèctrica molt estable. El senyal DMX es pot enllaçar entre aparells mitjançant una connexió en cascada. El cable DMX amb el senyal original surt d'un controlador DMX i és enviada al primer aparell de l'enllaç. Tots els aparells amb suport per DMX tenen connectors DMX d'entrada i de sortida. Així doncs, des del connector de sortida del primer aparell es connecta un altre cable DMX que es dirigeix al connector d'entrada del següent aparell i així successivament. Al final de l'enllaç DMX, al connector de sortida de l'últim aparell, sempre es recomana col·locar un terminador DMX que tanca l'enllaç (resistor amb una càrrega de 120 ohms) entre els pins 2 i 3 del connector XLR. Direcció DMX (DMX Address)El senyal DMX enviat des d'un controlador conté ordres DMX per a tots els aparells a l'enllaç i que el senyal DMX no té forma de saber on s'envien aquestes ordres. És per això que cal configurar l'adreça DMX (DMX Address o Start Address) en cada aparell. Si tenim tres aparells al nostre enllaç que utilitzen cadascun cinc canals DMX, llavors l'adreça DMX del primer aparell pot ser configurada en 1 (1 al 5), la del segon en 6 (6 al 10) i la del tercer en 11 (11 al 15). Òbviament que aquesta no és l'única forma de configurar les adreces DMX, ja que bé pot el segon aparell configurar-se en 21 (21 al 25) i el tercer en 31 (31 al 35). L'única cosa que cal tenir en compte és que les adreces DMX dels aparells mai han de ser entreposades, ja que això hi provocaria una resposta inesperada. En cada controlador DMX, existeix un "patch" (territori - de treball en aquest cas), en el qual tots els aparells de l'enllaç estan degudament configurats amb les seves respectives adreces DMX. El "patch" i la configuració de les adreces DMX en cada aparell són independents, per la qual cosa és necessari verificar que el contingut de tots dos sigui sempre el mateix. Referències
Vegeu també
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Digital Multiplex |
||||||||||||||||||
