Coma diabètic
El coma diabètic el formen una sèrie de trastorns que apareixen en pacients diabètics, que són considerats una urgència mèdica, ja que posa en perill la vida del pacient. En ells, la persona amb diabetis pateix una alteració de la consciència pel fet que el nivell de glucosa en la seva sang (glucèmia) és anormal (molt elevat o molt baix).[1] En els casos que el nivell de glucosa sanguínia és molt baix (menys de 55 mg/dl), es denominen hipoglucèmia, sent els més greus de les complicacions agudes de la diabetis. Si per contra, el nivell de glucosa sanguínia és elevat, s'anomena hiperglucèmia i pot ser provocat per una cetoacidosi diabètica o coma hiperosmolar no cetòsic.[2] Tots els pacients amb diabetis poden patir qualsevol d'aquestes complicacions, però aquells amb diabetis mellitus de tipus 1 pateixen amb més freqüència de cetoacidosi, els que estan en tractament amb insulina o pateixen d'insuficiència renal són susceptibles a patir hipoglucèmia, i el coma hiperosmolar sol tenir lloc en gent gran.[2] En cas que la persona que pateixi una hipoglucèmia hagi perdut la consciència, en no poder-li subministrar glucosa per via oral, es requerirà injectar una dosi de glucagó urgentment, perquè els nivells de glucosa en sang tornin a la normalitat i el pacient recuperi la consciència.[3] HipoglucèmiaEn aquest cas, els símptomes es desenvolupen en qüestió d'hores o minuts, progressant des de manifestacions lleus com mal de cap, sensació de ansietat, debilitat, gana intensa, nerviosisme o irritabilitat, fins marejos, nàusees, vòmit, sensacions anormals, llenguatge confús i desorientació, culminant amb la pèrdua de la consciència. Així mateix, es poden observar alguns signes com pal·lidesa, tremolors, palpitacions i sudoració "freda".[4] Es pot sospitar d'hipoglucèmia quan la persona està en tractament amb insulina, ha passat molt de temps sense menjar, ha realitzat activitats físiques poc habituals o pateix alguna altra malaltia, però, l'única manera de confirmar el descens de la glucosa sanguínia és a través d'una prova o test de glucosa en sang, que requereix una màquina especial, pel que en cas de sospitar la hipoglucèmia, s'ha d'acudir a assistència mèdica urgent . La urgència de l'atenció es deu a la rapidesa amb què progressa la hipoglucèmia, que afecta principalment al sistema nerviós, portant al pacient al coma o fins i tot la mort en alguns casos. Cetoacidosi i coma hiperosmolarEn ambdós trastorns el coma és precedit per un període de símptomes premonitoris que pot durar d'algunes hores fins a diversos dies. La persona inicialment perd la gana (símptoma poc habitual en els diabètics), pateix nerviosisme, mal de cap, debilitat o apatia que augmenta de forma progressiva, presentant en casos més severs somni excessiu, desorientació i coma. També són freqüents a l'inici la set intensa, miccions freqüents, i dolor abdominal, que arriba fins i tot a confondre amb peritonitis o apendicitis. Els signes que s'observen són principalment de deshidratació: llengua i boca seques, ulls enfonsats, pols accelerat, respiració ràpida, miccions freqüents, i una pèrdua de pes visible. L'evolució del coma en la hiperglucèmia és habitualment més lenta que en la hipoglucèmia. No obstant això, no deixa de considerar-se una urgència, ja que sol acompanyar-se d'alteracions com deshidratació, acidosi, infeccions, sèpsia o xoc, les quals poden tornar impredictible i fatal la seva evolució. Recomanacions[5]
Primers auxilis[6]
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
