Col·libiode
Els fongs col·libioides,[1][2][3] anomenats de manera més precisa cama-secs col·libiodes, produeixen bolets de barret convex a estès i làmines adnatedes i espores de color blanc o crema pàl·lid (alguns exemplars de certes espècies poden tenir reflex rosacis o ocracis). Les espècies més representatives pertanyen a l’antic gènere Collybia, avui escindit, d’on prové el nom.[2][3] Són bolets poc consistents, fins i tot fràgils, de mitjans a menuts, de cama sovint molt aprimada i gairebé tots saprotròfics. Només un grup molt reduït (cama-secs fungícoles), són col·líbies que es desenvolupen sobre altres bolets. Alguns són paràsits i creixen sobre bolets vius, altres saprotròfics especialitzats, que creixen sobre bolets en descomposició.  La majoria de cama-secs col·libioides es van disposar inicialment en el gènere Collybia, però al llarg dels darrers anys els micòlegs han buidat pràcticament aquest gènere. De fet, ara conté només tres espècies: la col·líbia d’escleroci groc (Collybia cookei), la col·líbia d’escleroci negre (Collybia tuberosa)(= Microcollybia tuberosa) i la col·líbia de desfila (Collybia cirrhata).[3] A nivell europeu hi ha al voltant de 80 espècies de cama-secs col·libiodes. El nucli del grup és representat pels gèneres Collybia, Dendrocollybia, Gymnopus i Rhodocollybia[4]. Referències
|
||||
