August Forès, en occità August Forès i en francès Auguste Fourés, (Castellnou d'Arri, Aude, Llenguadoc1848 - 1891)[1] fou un poeta, periodista i escriptor en occità i en francès. Era fill d'un jutge de comerç, i fou periodista i director del Petit Toulosain, alhora que també col·laborava amb altres revistes meridionals, com L'En-tracte (1866), L'Investigateur (1867), Méphistotélès (1868), Midi Artiste, La Fraternité de Carcassonne (1869) i L'Echo de Marseille (1870). Va combinar la poesia popular amb un cert refinament, procedent de Victor Hugo, la seva producció fou escrita en un llenguatge vigorós i pur. Compromès amb la llengua i considerat un felibre roig, era defensor de l'albigeisme com a símbol d'identitat meridional i anticlerical, així com de l'anomenat Felibre llatí, impulsor de la identitat llatina. El 1892 va fundar l'Escolo Moundino amb Lois-Xavier de Ricard i Antonin Perbosc.
Obra
Com a autor únic
Silves païennes en prose (1872) (francès)
Oiselets et fleurettes, poesia (1872) (francès)
Antée, poema (1873) (francès)
Marsyas, poema (1874)
La Crouès de l'inoundaçiu (1875) (occità)
Le Lion, poema (1875) (francès)
Les Sauveteurs obscurs, 23 et 24 juin 1875 (1875) (francès)
Jean Prouvaire. Un agent d'assurances (1878) (francès)
La Croux del Grand Aigat (1879) (occità)
Le Coumpousitou (1879) (occità)
Les Sirventes véhéments (1881) (francès)
A las Tres-Nouiriços, poema (1882) (occità)
Les grilhs (1885) (occità)
Les Grilhs, pouesios del Lauragues (1888) (occità)
Les Hommes de l'Aude (1889) (francès)
La Bibliothèque de la ville de Castelnaudary (1891) (francès)
Les Jeux des enfants en Lauraguais, arrondissement de Castelnaudary (1891) (francès)