Aqüífer Terminal Complex
L'aqüífer Terminal Complex (CT) és una extensa reserva subterrània d'aigua fòssil situada en el nord del desert del Sàhara, entre Algèria i Tunísia.[1][2] Cobreix la major part de la conca oriental del Sàhara Septentrional, uns 350.000 km². La seva profunditat està entre 100 i 600 m, i la potència mitjana és d'uns 300 m. El Complex limita al nord amb els xots algerians-tunisencs, a l'est amb el flanc oriental del Dahar, al sud amb els altiplans de Tinrhert i de Tademaït, i a l'oest amb la dorsal de la vall de M'Zab.[3] Amb l'aqüífer Intercalar Continental, forma el Sistema Aqüífer del Sàhara Septentrional, un enorme aqüífer d'1 milió de km² que abasta zones d'Algèria, Tunísia i Líbia. L'aqüífer està dividit en dos sub-conques hidrològiques, el Gran Erg Oriental i la Hamada el Hamra.[4] Les zones d'abastiment es troben principalment en l'Atles Saharià pel nord, i en el Djebel Nafusa i el Djebel Hassawnah pel sud, des de Líbia. Les zones de sortida són als xots algerians-tunisencs i al golf de Sirte entre Misratah i Buwayrat al Hasun. Les anàlisis de l'aigua que s'obtenen a la ciutat d'Hassi Messaoud, important centre econòmic d'Algèria a causa de l'explotació petroliera, mostren una forta salinització, sobretot de clorur sòdic.[5] L'any 2000 s'observava un acusat descens de la capa freàtica, sobretot a les zones de forta explotació, a Algèria, entre Tuggurt, al sud i Biskra, al nord, on es troben els principals oasis i concentracions de població; a Tunísia, a la regió dels xots Nefzaoua i Djèrid, on es troben els principals oasis, i a Líbia, en el flanc oriental de la Hamada el Hamra, on entre 1972 i 1985 es van crear els principals camps de desenvolupament agrícola, sobre aigües del Cretaci superior i el Cenozoic. En conjunt, els descensos piezomètrics havien estat de 20 a 40 m de profunditat, amb una extracció de 41,5 m³/s.[4] No obstant això, investigacions realitzades per satèl·lit van demostrar que la capa freàtica del Sàhara Septentrional s'ha anat carregant entre els anys 2003-2010 a un ritme de 1,4 km³ d'aigua anuals, el 40 % de l'aigua extreta.[6] D'altra banda, a la província d'El Oued, en el nord-est de la zona sahariana d'Algèria, s'ha produït un curiós fenomen que consisteix en la pujada del nivell de la capa freàtica superficial a causa de la construcció de pous que han perforat el Complex, més profund, permetent l'ascens de l'aigua. La conseqüència ha estat la inundació dels ghouts,[7] que són un sistema de cultiu empleat a Algèria consistent en captar aigua mitjançant pous per al reg de palmeres i horts. Hi ha més de 9.500 ghouts dels quals viuen unes 45.000 persones.[8] Referències
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||
