Apollo 8
Apollo 8 va ser la primera nau espacial tripulada que va abandonar l'esfera d'influència gravitatòria de la Terra i el primer vol espacial humà que va arribar a la Lluna. La tripulació va orbitar al voltant de la Lluna deu vegades sense aterrar i després va tornar a la Terra.[1][2][3] Els tres astronautes —formada pel comandant de la missió Frank Borman, el pilot del mòdul de comandament Jim Lovell i el pilot del mòdul lunar William Anders— es van convertir en els primers éssers humans a veure la cara oculta de la Lluna amb els seus propis ulls, així com els primers a veure la Terra des d'una òrbita al voltant d'un altre cos celeste. La missió va ser també el primer llançament tripulat d'un Saturn V i la segona missió tripulada del Programa Apollo. L'Apollo 8 es va llançar el 21 de desembre de 1968 i va ser la segona missió espacial tripulada realitzada en el programa espacial Apollo dels Estats Units (la primera, Apollo 7, es va quedar en òrbita terrestre). Apollo El 8 va ser el tercer vol i el primer llançament tripulat del coet Saturn V. Va ser el primer vol espacial tripulat des del Centre Espacial Kennedy, adjacent a l'estació de la Força Aèria de Cap Kennedy a Florida. Originalment planejada com una prova en òrbita baixa terrestre del mòdul lunar, l'objectiu de la missió va ser canviat pel més ambiciós vol orbital al voltant de la Lluna a l'agost de 1968 quan es va retardar el lliurament del Mòdul lunar assignat. El nou esquema de la missió, i els nous procediments i requeriments del personal van permetre un particularment curt interval de temps per a l'entrenament i la preparació, necessitant més talent, temps i disciplina per part de la tripulació. Després del llançament el 21 de desembre de 1968 la tripulació va tardar tres dies a arribar a la Lluna. L'orbitaren 10 vegades en un termini de 20 hores, durant les quals la tripulació va realitzar una emissió de televisió en la Nit de Nadal en el qual van llegir els 10 primers versos del Gènesi. La tripulació planificà el temps de lectura per fer-lo coincidir amb una vista completa de la Terra surant en la immensitat buida de l'espai que mostrava la diversitat del nostre planeta amb els diferents colors, els mars, els continents i els núvols en contrast amb la desolada superfície lunar. En aquell moment va ser el programa de televisió més vist de la història. La reeixida missió de l'Apollo 8 va preparar el camí perquè l'Apollo 11 complís l'objectiu marcat per John F. Kennedy de dur un ésser humà a la Lluna abans del final de la dècada. Una decisió primerenca i crucial va ser l'adopció de la trobada en òrbita lunar, sota la qual una nau espacial especialitzada aterraria a la superfície lunar. Per tant, la nau Apollo tenia tres components principals: un mòdul de comandament (CM) amb una cabina per als tres astronautes, i l'única part que tornaria a la Terra; un mòdul de servei (SM) per proporcionar propulsió, energia elèctrica, oxigen i aigua al mòdul de comandament; i un mòdul lunar de dues etapes (LM), que comprenia una etapa de descens per a l'aterratge a la Lluna i una etapa d'ascens per retornar els astronautes a l'òrbita lunar.[4] Aquesta configuració podia ser llançada pel coet Saturn V que estava en desenvolupament en aquell moment.[5] TripulacióEl nombre entre parèntesis indica el nombre de missions completades per cada tripulant.[6][7]
A l'agost de 2025, els tres astronautes havien mort. Frank Borman, William Anders i James Lovell van morir el 7 de novembre de 2023, el 7 de juny de 2024, i el 7 d'agost de 2025, respectivament.[8] Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
