Api Claudi Censorí
Api Claudi Censorí (en llatí: Appius Claudius Censorinus), o bé simplement Censorí, va ser un dels trenta tirans segons diu Trebel·li Pol·lió que van voler ocupar el tron de Roma. Visqué en temps de l'emperador Claudi II el Gòtic, i no en el de Gal·liè, quan van actuar la majoria dels trenta tirans.[1] Pol·lió diu que va dedicar la seva joventut a l'exèrcit, que va ser cònsol romà dues vegades (però no apareix als Fasti), dues vegades prefecte del pretori, tres vegades prefecte de la ciutat i quatre vegades procònsol, i va ocupar diversos càrrecs inferiors. Ja vell i inhabilitat per una ferida honorable rebuda durant la guerra amb els perses, sota Valerià, es va retirar per passar el que li restés de vida a la seva finca a Itàlia, quan va ser proclamat sobtadament emperador per uns soldats amotinats. Va acceptar el nomenament i es creu que va poder adoptar el nom d'Api Claudi per alguna moneda existent, però és dubtós que governés prou temps per emetre monedes. Va rebre la túnica imperial a Bolonya, l'any 270.[1] Va mostrar des de l'inici una gran determinació per imposar una estricta disciplina, però immediatament va ser assassinat pels mateixos soldats que l'havien elevat al tron. L'haurien enterrat segurament a Bolonya.[2] Podria ser el mateix personatge que un Victorí a qui Pol·lió anomena Victorí el Jove i que va ser antiemperador també sota Claudi II el Gòtic.[1] Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||
