Quilate
El quilate[1] ye un términu que s'utiliza pa describir la masa de xemes y perlles, y tamién el grau de pureza de los metales preciosos. Definiciones
EtimoloxíaOrixe del quilate masaEl términu provién de l'antigua pallabra griega keration (κεράτιον), que significa algarroba, porque les granes d'esti frutu yeren utilizaes na antigüedá pa pesar xemes y xoyes debíu al tamañu y pesu notoriamente uniformes de les granes. Cuando los árabes adoptaron esta unidá de masa'l nome se deformó a quirat y ésta se deformó a quilate al saltar al español. Transición al quilate purezaNel añu 309 a.d. el Emperador Romanu Constantín I ordenó acuñar el primer solidus, una moneda de 24 quilates (masa) d'oru (unos 4,5 gramos), integrada nel sistema duodecimal romanu de pesos y midíes como 1⁄72 de llibra,[3] siendo cada quilate o siliqua 1⁄1728 de llibra.[4] El solidus (d'onde procede la pallabra castellana sueldu), y el so equivalente árabe dinar (d'onde procede dineru), fueron la referencia del pesu del oru hasta siquier el sieglu XII, y la so pureza convertir na llei del oru, esto ye, cuantos quilates-masa (de los 24 totales de la moneda) son oru puro: 24 quilates significa una pureza del 100%, 18 quilates significa que l'aleación contién un 75%, etc.[5] Quilate y KilateLa ortografía «kilate» ye incorreuta y non aceptada pola Real Academia Española, al nun tar rellacionada la pallabra col prefixu quilu-. L'abreviatura de quilate masa ye "ct" según la grafía francesa carat, mientres la del quilate pureza ye "K" debíu al términu griegu καθαρότητα (katharótita, “pureza”). Ver tamiénReferencies
Enllaces esternos
|