Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Kappa Herculis A

Ficha d'oxetu celesteKappa Herculis A
estrella[1]
Parte de Kappa Herculis (en) Traducir[2]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 242,01885681848 °[3]
Declinación (δ) 17,046977070422 °[3]
Distancia a la Tierra 116,8211 pc
Magnitú aparente (V) 4,994 (banda V)
Constelación Hercules (en) Traducir[5]
Velocidá de rotación 19 km/s[6] y 10 km/s[7]
Velocidá radial −10,15 km/s[3]
Parallax 8,5601 mas[3]
Gravedá superficial 800 cm/s²[8]
Tipu espectral G7III[9]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Kappa Herculis A (κ Herculis A / 7 Herculis A / HD 145001 / HR 6008) ye una estrella na constelación d'Hércules de magnitú aparente +5,00.[10] Visualmente separada 27 segundos d'arcu de Kappa Herculis B, anguaño piénsase que les dos estrelles nun tán físicamente rellacionaes, constituyendo una doble óptica. Ente que Kappa Herculis A alcuéntrase a 388 años lluz del Sistema Solar, Kappa Herculis B alcuéntrase a 471 años lluz, magar esta postrera midida ta acomuñada a un ampliu marxe d'error. Les dos estrelles son dacuando conocíes como Marsik o Marsic —«el coldu» n'árabe, pola so posición na figura del héroe—, nome utilizáu tamién pa designar a λ Ophiuchi.[11]

Kappa Herculis A ye una xigante mariella de tipu espectral G8 III[10] con una temperatura de 4990 K. La so lluminosidá ye 150 vegaes mayor que la lluminosidá solar y, como xigante que ye, tien un diámetru 16 vegaes más grande que'l del Sol. El so periodu de rotación ye igual o inferior a 80 díes. Tien una metalicidá un 30% inferior a la del Sol. La so masa ye 3 vegaes mayor que la masa solar y la so edá envalórase en 400 millones d'años.[12]

Per otra parte, una tenue estrella de magnitú +13,6 a pocu más d'un minutu d'arcu de Kappa Herculis A, sí paez formar un sistema binariu con ella. Probablemente sía una nana naranxa, dixebrada siquier 7500 UA de la brillosa xigante mariella, que'l so periodu orbital taría percima de los 340.000 años.[12]

Referencies

  1. Afirmao en: SIMBAD.
  2. Afirmao en: Washington Double Star Catalog.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Gaia Data Release 2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog:  páxs. I/345. 25 abril 2018. 
  4. Ulrich Bastian (marzu 2000). «The Tycho-2 catalogue of the 2.5 million brightest stars». Astronomy and Astrophysics:  páxs. L27-L30. 
  5. Afirmao en: VizieR. Llingua de la obra o nome: inglés.
  6. Afirmao en: Catalogue of rotational velocities of the stars. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: xunu 1970.
  7. Mario Perinotto (1970). «A catalogue of stellar rotational velocities» (n'inglés). Contributi dell'Osservatorio Astrofisica dell'Universita di Padova in Asiago:  páxs. 1. 
  8. «The lithium abundances of a large sample of red giants» (n'inglés). The Astrophysical Journal (2):  páxs. 94. 31 marzu 2014. doi:10.1088/0004-637X/785/2/94. 
  9. «Visual multiples. VII. MK classifications». The Astrophysical Journal Supplement Series:  páxs. 437. marzu 1981. doi:10.1086/190719. 
  10. 10,0 10,1 HIP 79043 - Star in double system (SIMBAD)
  11. Marsik (The Fixed Stars)
  12. 12,0 12,1 Marsic (Stars, Jim Kaler)


Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portal di Ensiklopedia Dunia

Kembali kehalaman sebelumnya